Gran part del que sabem sobre la vestimenta de l'Antic Egipte s'ha obtingut de les imatges i els relleus trobats en tombes i temples. Aquestes representacions no només reflecteixen escenes quotidianes i cerimonials, sinó també una clara distinció entre les classes socials a través de la roba i els adorns. Les diferències entre la vestimenta dels pagesos, treballadors i l'alta societat egípcia ens ofereixen una visió fascinant de com aquesta civilització utilitzava la roba no només amb finalitats pràctiques, sinó també com a mètode de demostració d'estatus.
Vestimenta de les classes treballadores
A l'antic Egipte, les classes treballadores, compostes principalment per pagesos i esclaus, vestien d'una manera senzilla i funcional, adaptada al clima ia les exigències de la seva tasca diària. El material predominant era el lli, a causa de la seva lleugeresa i transpirabilitat, ideal per suportar la sufocant calor. Els homes portaven un tipus de falda coneguda com shenti, una peça rectangular de lli que es lligava a la cintura i deixava gran part de la part superior del tors exposada. Sovint se cenyia amb un cinturó de cuir o fibres vegetals.
Les dones treballadores solien portar túniques simples, de tall recte, sense mànigues i també confeccionades en lli. En situacions d'extrema pobresa o durant les tasques més demandants, no era estrany veure els servents treballant nus, alleujant-se així de la calor i les incomoditats del moviment.
Vestimenta de l'aristocràcia egípcia
Contràriament a les classes baixes, la aristocràcia egípcia utilitzava la seva vestimenta no sols com un reflex del seu estatus social, sinó també com una mostra de riquesa i poder. Les túniques de les dones de la noblesa generalment cobrien tot el cos, marcant i destacant la figura femenina. Aquests vestits, coneguts com kalasiris, eren llargs, ajustats i sostinguts per tirants. El lli utilitzat en la seva confecció era de qualitat molt més fina, amb una transparència característica, i sovint estava decorat amb brodats i aplics d'or o pedres precioses.
Els homes de l'aristocràcia solien vestir un faldellí semblant al shenti, encara que més elaborat i amb prisats intricats. De vegades especials, s'hi afegia una túnica o un gipó per sobre, confeccionat amb els millors materials i adornat amb riques decoracions.
En tots dos sexes, les perruques eren elements comuns. Aquestes perruques no només eren utilitzades per raons estètiques, sinó també per motius d'higiene, ja que els egipcis preferien mantenir els caps afaitats per evitar polls.
Roba cerimonial i de gala
La roba cerimonial a l'Antic Egipte, utilitzada en rituals i celebracions importants, era molt més elaborada que la vestimenta quotidiana. Els faraons, per exemple, portaven vestits de gala que incloïen faldons de lli fi, cenyits amb cinturons d'or o plata, i sobre aquests es col·locaven capes transparents que arribaven fins als turmells. Aquests vestits, a més de la seva funció representativa, també tenien un poderós simbolisme religiós.
Un dels tocats més coneguts de l'època és el nemes, una peça distintiva que cobria el cap dels faraons, formada per un drap a ratlles horitzontals de colors blau i daurat. Aquest tocat, a més del seu aspecte imponent, simbolitzava la divinitat del faraó i la connexió directa amb els déus.
Les dones de la reialesa també destacaven als seus vestits de gala. Portaven vestits de lli decorats amb fils d'or i brodats, que en realçaven tant la bellesa com l'estatus. Les capes fines i plomes que els acompanyaven contribuïen a més a oferir una imatge de lleugeresa i elegància.
Complements i calçat a l'Antic Egipte
A més de les peces de vestir, els complements i calçat exercien un rol fonamental en la vestimenta de l'Antic Egipte. Les sandàlies eren el tipus de calçat més comú. Els pagesos i treballadors generalment anaven descalços, però de vegades especials i cerimònies utilitzaven sandàlies fetes amb fibres vegetals o cuir. En el cas de la noblesa i la reialesa, les sandàlies estaven decorades amb or, plata i pedres precioses.
Les joies eren també una part integral de la vestimenta, tant per a homes com per a dones. Collarets, braçalets, polseres i anells eren utilitzats per adornar el cos, i la seva quantitat i qualitat depenia de l'estatus social de la persona. Els materials més comuns eren l'or i el coure, encara que també es feien servir pedres semiprecioses com el lapislàtzuli i la turquesa.
La relació entre la vestimenta i la religió
A l'Antic Egipte, la roba no només tenia un propòsit funcional i estètic, sinó que també complia una funció espiritual i religiosa. Els vestits que portaven els sacerdots durant les cerimònies eren confeccionats amb una cura especial, utilitzant materials costosos. Aquestes vestimentes incloïen sovint simbolismes religiosos complexos, com l'ús del color blanc, que representava la puresa, o l'ús de peces decorades amb plomes, que evocaven el vol cap als déus.
A més, la vestimenta jugava un paper crucial durant els funerals i altres cerimònies religioses. Les mòmies dels faraons, per exemple, eren vestides amb roba cerimonial i portaven accessoris carregats de simbolisme, com amulets protectors i joies destinades a garantir el seu pas segur al més enllà.
És clar que la indumentària a l'antic Egipte era molt més que una simple qüestió funcional o estètica. Cada peça, accessori i adorn reflectia la realitat social, política i religiosa de l'època, i el seu estudi ens proporciona una finestra a una civilització que sabia com fer de la vestimenta una manifestació de la cultura i el poder.