La vida que coneixem, allĆ² que ens van ensenyar a l'escola i allĆ² que estĆ als nostres llibres ha estat testimoni de fets importantĆssims en la nostra histĆ²ria universal, des de guerres fins a revolucions i milers d'esdeveniments mĆ©s. No obstant aixĆ², lluny dels grans esdeveniments, el estil de vestir de cada ĆØpoca tambĆ© hi explica una histĆ²ria, marcant generacions i els seus contextos socials, culturals i econĆ²mics.
El segle XIX, en particular, va ser testimoni d'una sĆØrie de canvis significatius. Aquest segle va estar caracteritzat per una revoluciĆ³ en la moda, reflectint els canvis polĆtics, socials i econĆ²mics que van acompanyar la industrialitzaciĆ³ i els avenƧos tecnolĆ²gics. Per identificar una ĆØpoca, sempre ens fixem en la forma de vestir dels habitants d'aquells anys, i el segle XIX no n'Ć©s l'excepciĆ³.
Vestimenta masculina al segle XIX
Durant el segle XIX, la moda masculina va experimentar una evoluciĆ³ molt particular. En aquest perĆode, la vestimenta va deixar de ser tan acolorida i ostentosa com va ser en segles anteriors, per centrar-se en siluetes mĆ©s sĆ²bries i funcionals. AixĆ² va passar en part a causa de l'auge de la burgesia i els seus ideals associats a la industrialitzaciĆ³ i el treball.
Els barons de la burgesia solien fer servir frac, una peƧa que amb el temps va anar ajustant-se al cos. A principis del segle, la silueta deixava espai per a les muscleres amples, les armilles i les corbates amples o corbatins. No obstant aixĆ², a mesura que avanƧava la dĆØcada, el frac s'ajustaria mĆ©s al cos, amb armilles mĆ©s curtes i corbates de grans dimensions. Pel que fa al calƧat i els accessoris, eren comunes les botes altes als ambients formals i les barretes de copa alta.
A banda del frac, altres tipus d'indumentĆ ria incloĆÆen la levita, una mena de jaqueta llarga i ajustada, que va ser comĆŗ entre les classes acomodades. Els homes que no tenien tanta fortuna solien vestir faixes de seda i jaquetes mĆ©s senzilles, encara que la levita tambĆ© trobĆ©s el seu lloc entre les classes mitjanes a travĆ©s d'imitacions menys luxoses.
L'aspecte varonil tambĆ© incloĆÆa l'Ćŗs de cabells llargs i arrissat, bigotis prominents i patilles, tants elements que comenƧaven a simbolitzar l'estatus i la moda del moment.
A finals del segle XIX, l'Ćŗs del barret de copa alta es va generalitzar a Occident, grĆ cies a la influĆØncia de la moda anglesa, dominada per la Reina VictĆ²ria.
Vestimenta femenina al segle XIX
Mentrestant, la vestimenta femenina travessa canvis massius al llarg del segle. A principis de la centĆŗria, les dones van adoptar l'estil de roba imperi, un estil caracteritzat per talls ajustats just a sota del bust, deixant la resta de les peces fluir de manera mĆ©s solta.
DesprĆ©s, l'estil es va fer mĆ©s voluminĆ³s com les nines, i les faldilles fetes de fins a 14 metres de roba es van convertir en una tendĆØncia decisiva a l'era. AixĆ mateix, les mantellines de seda i les pinta eren accessoris clau de l'estil i les modistes de l'ĆØpoca no paraven d'innovar amb brodats i teixits de la millor qualitat. L'estil de la dona havia de destacar sempre.
Al llarg del segle, les dones van integrar tambĆ© noves estructures a la forma de les faldilles, com l'enagua amb cĆØrcols, que van donar lloc a una varietat mĆ©s gran de textures i formes. De fet, el controvertit mirinyac i la seva evoluciĆ³, el polisĆ³, van marcar la segona meitat del XIX.
l'estil MiraƱaque va aparĆØixer a meitat del segle, permetent una evoluciĆ³ cap a dissenys mĆ©s senzills i menys aparatosos. Les dones ara podien moure's amb mĆ©s llibertat sense sacrificar la silueta de rellotge de sorra tradicional. L'estil PolisĆ³ va sorgir posteriorment, i va facilitar una transiciĆ³ cap a vestits mĆ©s ajustats a la part superior del cos, amb dues peces separades āel cosset i la faldillaā el que oferia noves oportunitats per personalitzar i estilitzar la roba.
L'impacte de la RevoluciĆ³ Industrial a la moda
Amb l'arribada de la revoluciĆ³ Industrial, a la fi del segle XIX, el camp de la vestimenta es va veure profundament influenciat. Els avenƧos tecnolĆ²gics van permetre la creaciĆ³ i producciĆ³ en massa de noves teles, i allĆ² que abans estava reservat per a la classe alta, ara era accessible per a una part considerable de la poblaciĆ³. Aquest va ser un punt clau en la democratitzaciĆ³ de la moda.
A partir dels anys 70, les dones van comenƧar a fer servir vestits mĆ©s cĆ²modes i de teixit mĆ©s flexible, mentre que les tendĆØncies de la roba masculina es van tornar mĆ©s prĆ ctiques, prioritzant el confort i la mobilitat sense sacrificar l'estil personal. Els vestits sastre i vestits de dia van cobrar rellevĆ ncia entre les classes treballadores.
AixĆ² tambĆ© va permetre que la moda canviĆ©s d'estaciĆ³ a estaciĆ³, un fenomen que no s'havia donat en segles anteriors amb la mateixa intensitat. Les publicacions de moda van comenƧar a tenir un paper crucial en la difusiĆ³ de les noves tendĆØncies, sobretot a l'Europa occidental.
La moda i l'alta costura al segle XIX
El segle XIX no nomĆ©s va ser testimoni de l'apariciĆ³ de peces mĆ©s funcionals, sinĆ³ tambĆ© del naixement de la haute couture. El dissenyador Charles Frederick Worth Ć©s generalment considerat un dels pares d'aquest moviment, que va portar la personalitzaciĆ³ de les peces i l'inici de les grans cases de moda. Worth va publicar colĀ·leccions dues vegades a l'any, dissenyant roba per a la emperadriu EugĆØnia i altres figures prominents de lĆØpoca.
La irrupciĆ³ de dissenyadors reconeguts, com Worth i mĆ©s tard Emile Pingat a FranƧa definiria un estil completament diferent en aquest perĆode, on les dones de l'aristocrĆ cia i l'alta burgesia acudien als salons per triar els seus vestits. Temporades i tendĆØncies dictaven el que s'enduria.
L'apariciĆ³ de revistes especialitzades com el Journal des Dames et des Modes va aportar amb regularitat imatges i descripcions de noves colĀ·leccions, contribuint a la rĆ pida expansiĆ³ de les modes parisenques cap a altres llocs com Londres, Viena i Madrid.
En resum, l'estil de vestir al segle XIX esdevinguĆ© un reflex directe d'una ĆØpoca de canvis industrials, polĆtics i socials. Des dels vestits luxosos de l'alta burgesia i l'aristocrĆ cia, fins als refinats vestits de les classes mĆ©s humils, la moda va ser testimoni i protagonista d'aquests esdeveniments.