La vida que coneixem, allò que ens van ensenyar a l'escola i allò que està als nostres llibres ha estat testimoni de fets importantíssims en la nostra història universal, des de guerres fins a revolucions i milers d'esdeveniments més. No obstant això, lluny dels grans esdeveniments, el estil de vestir de cada època també hi explica una història, marcant generacions i els seus contextos socials, culturals i econòmics.
El segle XIX, en particular, va ser testimoni d'una sèrie de canvis significatius. Aquest segle va estar caracteritzat per una revolució en la moda, reflectint els canvis polítics, socials i econòmics que van acompanyar la industrialització i els avenços tecnològics. Per identificar una època, sempre ens fixem en la forma de vestir dels habitants d'aquells anys, i el segle XIX no n'és l'excepció.
Vestimenta masculina al segle XIX
Durant el segle XIX, la moda masculina va experimentar una evolució molt particular. En aquest període, la vestimenta va deixar de ser tan acolorida i ostentosa com va ser en segles anteriors, per centrar-se en siluetes més sòbries i funcionals. Això va passar en part a causa de l'auge de la burgesia i els seus ideals associats a la industrialització i el treball.
Els barons de la burgesia solien fer servir frac, una peça que amb el temps va anar ajustant-se al cos. A principis del segle, la silueta deixava espai per a les muscleres amples, les armilles i les corbates amples o corbatins. No obstant això, a mesura que avançava la dècada, el frac s'ajustaria més al cos, amb armilles més curtes i corbates de grans dimensions. Pel que fa al calçat i els accessoris, eren comunes les botes altes als ambients formals i les barretes de copa alta.
A banda del frac, altres tipus d'indumentària incloïen la levita, una mena de jaqueta llarga i ajustada, que va ser comú entre les classes acomodades. Els homes que no tenien tanta fortuna solien vestir faixes de seda i jaquetes més senzilles, encara que la levita també trobés el seu lloc entre les classes mitjanes a través d'imitacions menys luxoses.
L'aspecte varonil també incloïa l'ús de cabells llargs i arrissat, bigotis prominents i patilles, tants elements que començaven a simbolitzar l'estatus i la moda del moment.
A finals del segle XIX, l'ús del barret de copa alta es va generalitzar a Occident, gràcies a la influència de la moda anglesa, dominada per la Reina Victòria.
Vestimenta femenina al segle XIX
Mentrestant, la vestimenta femenina travessa canvis massius al llarg del segle. A principis de la centúria, les dones van adoptar l'estil de roba imperi, un estil caracteritzat per talls ajustats just a sota del bust, deixant la resta de les peces fluir de manera més solta.
Després, l'estil es va fer més voluminós com les nines, i les faldilles fetes de fins a 14 metres de roba es van convertir en una tendència decisiva a l'era. Així mateix, les mantellines de seda i les pinta eren accessoris clau de l'estil i les modistes de l'època no paraven d'innovar amb brodats i teixits de la millor qualitat. L'estil de la dona havia de destacar sempre.
Al llarg del segle, les dones van integrar també noves estructures a la forma de les faldilles, com l'enagua amb cèrcols, que van donar lloc a una varietat més gran de textures i formes. De fet, el controvertit mirinyac i la seva evolució, el polisó, van marcar la segona meitat del XIX.
l'estil Mirañaque va aparèixer a meitat del segle, permetent una evolució cap a dissenys més senzills i menys aparatosos. Les dones ara podien moure's amb més llibertat sense sacrificar la silueta de rellotge de sorra tradicional. L'estil Polisó va sorgir posteriorment, i va facilitar una transició cap a vestits més ajustats a la part superior del cos, amb dues peces separades —el cosset i la faldilla— el que oferia noves oportunitats per personalitzar i estilitzar la roba.
L'impacte de la Revolució Industrial a la moda
Amb l'arribada de la revolució Industrial, a la fi del segle XIX, el camp de la vestimenta es va veure profundament influenciat. Els avenços tecnològics van permetre la creació i producció en massa de noves teles, i allò que abans estava reservat per a la classe alta, ara era accessible per a una part considerable de la població. Aquest va ser un punt clau en la democratització de la moda.
A partir dels anys 70, les dones van començar a fer servir vestits més còmodes i de teixit més flexible, mentre que les tendències de la roba masculina es van tornar més pràctiques, prioritzant el confort i la mobilitat sense sacrificar l'estil personal. Els vestits sastre i vestits de dia van cobrar rellevància entre les classes treballadores.
Això també va permetre que la moda canviés d'estació a estació, un fenomen que no s'havia donat en segles anteriors amb la mateixa intensitat. Les publicacions de moda van començar a tenir un paper crucial en la difusió de les noves tendències, sobretot a l'Europa occidental.
La moda i l'alta costura al segle XIX
El segle XIX no només va ser testimoni de l'aparició de peces més funcionals, sinó també del naixement de la haute couture. El dissenyador Charles Frederick Worth és generalment considerat un dels pares d'aquest moviment, que va portar la personalització de les peces i l'inici de les grans cases de moda. Worth va publicar col·leccions dues vegades a l'any, dissenyant roba per a la emperadriu Eugènia i altres figures prominents de lèpoca.
La irrupció de dissenyadors reconeguts, com Worth i més tard Emile Pingat a França definiria un estil completament diferent en aquest període, on les dones de l'aristocràcia i l'alta burgesia acudien als salons per triar els seus vestits. Temporades i tendències dictaven el que s'enduria.
L'aparició de revistes especialitzades com el Journal des Dames et des Modes va aportar amb regularitat imatges i descripcions de noves col·leccions, contribuint a la ràpida expansió de les modes parisenques cap a altres llocs com Londres, Viena i Madrid.
En resum, l'estil de vestir al segle XIX esdevingué un reflex directe d'una època de canvis industrials, polítics i socials. Des dels vestits luxosos de l'alta burgesia i l'aristocràcia, fins als refinats vestits de les classes més humils, la moda va ser testimoni i protagonista d'aquests esdeveniments.