La civilització romana va ser una de les més pròsperes de l'antiguitat. Van destacar pels seus avenços en nombroses àrees: van inventar els diaris, carreteres, aqüeductes, arcs romans i també un sistema de numeració que es continua utilitzant avui dia en certs contextos: la numeració romana.
Però, ¿Coneixes les regles dels nombres romans? A continuació, repassarem aquestes regles i t'explicarem detalladament l'origen, l'evolució i la forma correcta d'utilitzar els símbols romans.
Orígens dels símbols romans
El sistema de numeració romana prové dels etruscs, poble antic que habitava la península Itàlica abans de l'expansió de Roma. Els etruscs utilitzaven símbols com I, Λ, X, Ψ, 8 i ⊕ per representar nombres, els quals després van ser adaptats pels romans.
La numeració romana va destacar, entre altres coses, per ser un sistema no posicional, a diferència del sistema decimal que fem servir avui. En lloc de dependre de la posició dels números, els romans sumaven o restaven símbols depenent de la seva col·locació. De fet, el format que coneixem va evolucionar gradualment, i no va ser fins a l'Edat Mitjana que els números es van estabilitzar de la manera que utilitzem avui.
Regles dels nombres romans
El sistema de numeració romana pot semblar complicat al principi, però una vegada entens les regles bàsiques, resulta força senzill. A continuació, t'expliquem les regles principals dels números romans:
- Lectura d'esquerra a dreta: Igual que el nostre propi sistema numèric, els números romans es llegeixen d'esquerra a dreta. Això no suposa cap problema a la nostra cultura, ja que el nostre sistema de lectura segueix la mateixa direcció.
- Els símbols I, X, C i M es poden repetir fins a tres vegades. Per exemple, III representa el número 3 i XXX representa el 30.
- Els símbols V, L i D no es poden repetir. Per tant, no es pot escriure VV per representar-ne 10, és incorrecte.
- Suma i resta segons la posició: Si un nombre menor està afegit a la dreta d'un de més gran, aquest se suma. Per exemple, VI (5+1) és 6. En canvi, si el nombre menor és a l'esquerra, aquest es resta. Exemple: IV (5 – 1) equival a 4.
- Per representar milers o milions, es fa servir una línia superior sobre el nombre, la qual cosa significa multiplicar per 1000. Per exemple: V representa 5000.
Representació de grans quantitats
A més de les regles bàsiques, els romans també eren capaços de representar números més grans. Per fer-ho, utilitzaven una barra superior sobre els símbols, cosa que multiplicava el valor del nombre per 1000.
| nombre romà | Decimal | nominació |
| V | 5000 | cinc mil |
| X | 10.000 | deu mil |
| L | 50.000 | cinquanta mil |
| C | 100.000 | cent mil |
| D | 500.000 | Cinc-cents mil |
| M | 1.000.000 | un milió |
Amb l'ús d'aquestes barres, els romans eren capaços de representar quantitats molt més grans, incloent-hi milions. Per exemple, X representava 10.000, i MM serien dos milions.
El sistema duodecimal per a fraccions
Una dada interessant sobre el sistema romà és que també comptaven amb un sistema duodecimal per representar fraccions. Aquest sistema permetia dividir el nombre en 12 parts iguals, cosa que facilitava el càlcul de fraccions comunes que s'usaven a la vida diària, com ¼ o ½.
Per representar fraccions menors, els romans feien servir el símbol I per a les unitats i la lletra S per a les meitats (semis). La moneda romana també seguia aquest sistema duodecimal, usant un «puntet» per representar una unça o un dotzè de la moneda.
Numeració romana actualment
Avui dia, els números romans segueixen trobant el seu lloc en numeració de segles, capítols de llibres, noms de Papes i Reis, pel·lícules i esdeveniments esportius com els Jocs Olímpics o el Super Bowl.
- Noms de Papes i Reis: Joan Pau II, Enric VIII.
- Segles: Segle XXI, segle XIII.
- Números de Capítols: Capítol X, Capítol III.
- esdeveniments: Super Bowl LIV, Jocs Olímpics XXIX.
Característiques i curiositats de el sistema de numeració romà
És obvi que el sistema de numeració romà va ser utilitzat per les persones que vivien en els antics temps de l' Imperi Romà. Com a característica principal trobem que en aquest sistema numèric s'utilitzen algunes lletres com a símbols per als nombres.
També és important esmentar que les xifres romanes són un sistema de numeració decimal. A què ens referim? És a dir tenen desenes, centenes, milers, i així successivament.
Una dada curiosa que no hem de deixar d'esmentar és que no existeix el número zero per designar la inexistència d'elements (aquest número es coneixia des de l'època babilònica, però recentment es va introduir com a número a l'Índia en els anys 900 i es va donar a conèixer a nivell mundial gràcies als àrabs, tot i que es coneix que els monjos Dionysius Exiguus i Sant Beda en l'any 525 i 725 van utilitzar el símbol N per representar el 0, però això no s'utilitza actualment).
Dins de la numeració romana tampoc hi ha números negatius. És important saber que actualment s'utilitzen per a numerar els diferents toms o llibres d'una enciclopèdia (Tom I, Tom II), també els fem servir per als noms dels Reis, Papes i altres personatges eclesiàstics (Papa Benet XVI), per als actes i escenes d'una obra teatral també és utilitzat (Acte I, Escena 2).
El sistema de numeració romà s'utilitza avui en dia per a la designació de congressos, Olimpíades i altres esdeveniments (II Congrés de Medicina), també fem ús d'ell per a la numeració de diferents pel·lícules d'una mateixa saga (Rocky, Rocky II, Rocky III i altres), i altres.
La numeració romana té un valor cultural important ja que ens connecta amb el passat i ens recorda les arrels del nostre sistema de numeració actual. Encara que no sigui un sistema pràctic per a grans càlculs matemàtics, la seva presència està assegurada a diversos àmbits de la vida moderna.
Dominar les regles dels números romans no només t'ajudarà a entendre millor la història i la cultura, sinó que també et brindarà una eina útil per llegir i comprendre millor diverses formes de numeració que encara s'utilitzen avui dia.