En l'actualitat, no hi ha una persona en un país de parla hispana que no hagi escoltat una cançó d'algun intèrpret argentí. Argentina ha estat bressol de grans talents musicals que han deixat la seva empremta tant en gèneres tradicionals com en gèneres més moderns com el rock, la balada romàntica, el pop i el trap. Al llarg de les dècades, aquests artistes han aconseguit no només conquerir els cors del seu públic, sinó també assolir renom internacional.
Les icones de la música romàntica argentina
Un dels més grans exponents de la interpretació a Argentina és, sens dubte, Sandro. El conegut "Sandro d'Amèrica” va destacar en la interpretació del pop, rock i de la balada romàntica amb temes inoblidables com “Rosa, Rosa”, “Una noia i una guitarra” i “Vull omplir-me de tu”. Sandro no només va ser un artista de masses, sinó un pioner en la barreja de balada romàntica amb estils contemporanis del seu temps, cosa que el va convertir en un referent no només a Argentina, sinó a tot Amèrica Llatina.
Un altre nom que no podem ometre quan parlem de balada romàntica és el de Facundo Cabral. El nascut a La Plata va tenir els seus més grans èxits a la dècada del '70, aconseguint cantar els seus temes amb artistes de la talla de Neil Diamond i Julio Iglesias. Cabral, a més de ser un talentós compositor i cantant, va ser un filòsof de l'amor i la vida, cosa que es reflectia en lletres poètiques i profundes que capturaven el cor de la seva audiència.
La revolució del rock argentí
Als anys 70, la música argentina va evidenciar un canvi radical, i va ser en aquesta època en què va aparèixer la figura de qui és considerat el més gran exponent de la música argentina: Luis Alberto Spinetta. Conegut simplement com “El Flaco”, Spinetta va dotar el naixent rock argentí de lirisme i poesia en cadascuna de les seves composicions. Cançons com “Ana no dorm”, “Pregària per a un nen adormit” i “Cantata de ponts grocs” són només exemples del vast repertori que va deixar. A Spinetta se li atribueix la creació de la base sobre la qual es va desenvolupar tot el rock a Argentina, influenciant generacions de músics que el consideren el seu mestre.
És impossible parlar de Spinetta sense esmentar dues figures clau més: Fito Páez y Gustavo Cerati. Fito Páez, nascut a Rosario el 1963, és un altre dels noms més representatius de la música argentina. El seu estil ha variat al llarg de la seva carrera, però sempre ha mantingut una base sòlida de rock i pop amb lletres profundes i compromeses. Alguns dels seus èxits més reconeguts inclouen cançons com “Al costat del camí” i “11 i 6”.
Per la seva banda, Gustavo Cerati, el líder de soda Stereo, va portar el rock argentí a una nova dimensió. Amb la seva banda, Cerati no només va conquistar Argentina, sinó que va aconseguir que el rock argentí se sentís a tot Amèrica Llatina. Soda Stereo va marcar una era als 80 i 90 amb èxits com “De música lleugera” i “Persiana americana”. Cerati, a més, va tenir una destacada carrera com a solista, on va continuar experimentant amb sons electrònics i psicodèlics. Discos com “Bocanada” (1999) i “Força natural” (2009) estan considerats entre els millors àlbums de la música argentina.
Charly García i l'explosió del rock
Pocs artistes a la història de l'Argentina han estat tan transgressors i revolucionaris com Charly García. Amb un estil desenfadat i un geni creatiu sense igual, Charly ha estat una de les figures més polèmiques i alhora més admirades del país. Va iniciar la seva carrera amb el duet Sui Generis, on juntament amb Nito Mestre, va crear cançons que encara avui són himnes del rock en espanyol, com “Esgarrinxada les pedres” i “Cançó per a la meva mort”. Sui Generis va obrir una porta a l'escena musical argentina a mitjans dels 70, i des de llavors, Charly no va deixar d'evolucionar.
Després de la dissolució de Sui Generis, Charly va formar altres bandes icòniques com La Màquina de Fer Ocells y Serú Girán, on va continuar sent una figura clau en el panorama del rock argentí. Tot i això, va ser en la seva carrera solista on Charly va mostrar la seva capacitat per trencar amb tots els motlles establerts, experimentant amb so i estètica en àlbums com “Clics moderns” (1983) i “Piano bar” (1984).
La revolució del pop i el trap: la nova generació d'artistes argentins
La música argentina no s'atura, i els darrers anys ha presenciat l'aparició d'una nova generació d'artistes que s'han col·locat al centre de l'escena musical no només a l'Argentina, sinó a tot l'Amèrica Llatina. Entre ells, Paulo Londra ha estat un dels noms més destacats. Londra, amb el seu estil que combina trap amb balades pop, ha aconseguit una immensa popularitat amb temes com “Potser” i “Adán i Eva”.
Un altre nom clau en aquesta moguda és el de Nicki Nicole, qui va saltar a la fama amb la seva participació a les sessions de Bizarrap i des de llavors ha continuat demostrant la seva versatilitat en gèneres com el reggaetó, el trap, i el R&B. Nicki ha aconseguit posicionar-se com una de les veus femenines més importants de la música urbana argentina.
No podem deixar d'esmentar a DUKI, el rei del trap a Argentina. Amb un estil enèrgic i lletres que connecten amb la realitat dels joves, DUKI ha aconseguit una legió de seguidors que l'han portat a dalt de tot de les llistes d'èxits. Hits com “Goteo” i el seu àlbum “Des de la fi del món” (2021) ho consoliden com un dels majors referents del trap en espanyol.
A més d'aquests noms, l'escena urbana també ha estat sacsejada per artistes com estrany, amb les seves famoses Music Sessions. Bizarrap ha portat al cim múltiples artistes i la seva plataforma ha estat essencial per amplificar el talent argentí a nivell global.
Finalment, no podem oblidar Cazzu, la reina del trap argentí, qui amb el seu estil sensual i lletres empoderades ha aconseguit fer-se un lloc a la indústria musical.
La música argentina continua evolucionant, combinant les arrels del passat amb les propostes més innovadores del present. Ja siguin les balades romàntiques de Sandro o els beats moderns de DUKI i Bizarrap, la influència dels artistes argentins ha transcendit fronteres, convertint-los en un pilar fonamental de la música en espanyol a nivell mundial.