El sistema Solar és el sistema planetari on hi ha la Terra, però, sabies que aproximadament el 99,86% de la massa del Sistema Solar està ocupada pel Sol? Una estrella gegantina al voltant de la qual giren la resta dels planetes, planetes nans, satèl·lits naturals i altres cossos celestes. En aquest extens article, explorarem detalladament els vuit planetes que giren al voltant del Sol.
Mercuri
Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del Sistema Solar. Com que és un dels anomenats planetes rocosos, no posseeix llunes. Durant molt de temps es va creure que Mercuri tenia un període de rotació igual al seu període de translació (88 dies), però després es va descobrir que el seu període de rotació és molt més curt, de 58,7 dies terrestres.
L'aspecte de Mercuri és molt semblant a la Lluna, amb resultats cràters d'impactes de meteorits. A causa de la seva proximitat al Sol, aquest planeta pateix extrems de temperatura, variant entre els 430 °C durant el dia i baixar fins als -180 °C a la nit. Aquest contrast tèrmic és ocasionat per la manca d'una atmosfera significativa, cosa que també provoca la ràpida pèrdua de calor una vegada que el sol s'amaga.
Mercuri ha estat objecte de diverses missions espacials, com la Mariner 10 i la sonda MISSATGER, que van ajudar a obtenir dades sobre la seva composició i característiques. L'estudi d'aquest petit planeta és crucial per comprendre millor la formació i l'evolució dels cossos rocosos al sistema solar.
Venus
Venus, el segon planeta des del Sol, és similar a la Terra en grandària i massa, i sol anomenar-se el «planeta germà» de la Terra. Tot i això, les condicions a Venus són extremadament hostils: la seva densa atmosfera de diòxid de carboni crea un efecte hivernacle que eleva la temperatura superficial fins a uns 465 °C, cosa que el converteix en el planeta més calent del Sistema Solar, fins i tot més que Mercuri.
Un altre aspecte curiós de Venus és la seva rotació retrògrada, cosa que significa que gira en sentit horari, al contrari de la majoria dels planetes. També té el dia més llarg del sistema solar amb uns 243 dies terrestres. Tot i el seu clima infernal, els astrònoms han especulat sobre la possible presència de formes de vida microscòpica a les capes superiors de la seva atmosfera, on les condicions són més moderades.
Venus ha estat àmpliament estudiat per diverses naus espacials, incloses les sondes venera enviades per la Unió Soviètica i més recentment la Akatsuki del Japó, a la recerca de comprendre millor la seva dinàmica atmosfèrica i la seva evolució.
Terra
la Terra és el tercer planeta des del Sol i l'únic lloc conegut fins ara on hi ha vida. Fa uns 4.567 milions d'anys es va formar, i la vida va sorgir aproximadament mil milions d'anys després. La superfície de la Terra està composta per continents, oceans, i una atmosfera rica en nitrogen (78%) i oxigen (21%), cosa que ha permès el desenvolupament i evolució de la vida. A més, la Terra té un satèl·lit natural, la Lluna, únic en la seva categoria per la seva mida relativa pel que fa al nostre planeta.
La presència d'aigua líquida en grans quantitats a la superfície de la Terra és la característica que la distingeix d'altres planetes. Així mateix, la seva atmosfera i el camp magnètic protegeixen els organismes de la radiació solar nociva i permeten la regulació de les temperatures globals, fent possible la presència d'ecosistemes diversos.
Diversos factors han contribuït a que la Terra sigui un planeta habitable, com la seva posició a la «zona habitable«, la qual cosa permet que les temperatures siguin aptes per a la permanència d'aigua líquida a la superfície. Les formacions geològiques i la tectònica de plaques també tenen un paper fonamental en la regulació climàtica del planeta.
Mart
Mart, també conegut com «el planeta vermell», és el quart planeta des del Sol. El seu color característic prové de l'òxid de ferro que cobreix la seva superfície. Mart és particularment interessant des del punt de vista astronòmic, ja que moltes evidències apunten que en el passat va albergar aigua en estat líquid, cosa que planteja la possibilitat que hagi estat un planeta habitable.
Actualment, Mart té una atmosfera molt prima, composta principalment de diòxid de carboni (CO2), cosa que limita la seva capacitat per retenir calor i fa que les temperatures fluctuïn dràsticament. Els hiverns poden ser extremadament freds, amb temperatures que baixen a -125 °C. Dos satèl·lits orbiten Mart: Fobs y Deimos, tots dos probablement asteroides capturats per la gravetat del planeta.
Missions recents com Curiositat y Perseverança han explorat la superfície de Mart a la recerca de signes de vida passada i han investigat la possibilitat que el planeta hagi tingut condicions habitables en algun moment de la seva història. S'espera que futures missions tripulades a Mart puguin desvetllar més misteris sobre aquest fascinant planeta.
Júpiter
Júpiter és el planeta més gran del sistema Solar i el cinquè des del Sol. La seva massa és 318 vegades més gran que la de la Terra i té més de 79 llunes conegudes, entre elles les més importants són Ganímedes, Calist, Io y Europa —aquesta última és d'especial interès científic per la possible existència d'un oceà sota la superfície glaçada.
Júpiter és famós pel seu Gran Taca Vermella, una tempesta gegantina que s'ha mantingut activa durant segles i que és prou gran com per allotjar diversos planetes de la mida de la Terra al seu interior. Compost principalment d'hidrogen i heli, Júpiter no té una superfície sòlida, i la seva atmosfera és coneguda per les seves impressionants bandes de núvols que giren al voltant del planeta a velocitats increïbles.
Júpiter ha estat visitat per nombroses sondes espacials, tant de passada com en missions específiques, com la Galileu i l'actual missió Juno, que segueix estudiant la seva magnetosfera i les dinàmiques atmosfèriques.
Saturn
Saturn és el sisè planeta des del Sol i és fàcilment recognoscible gràcies al sistema d'anells, els més extensos i complexos del Sistema Solar. Aquests anells estan compostos per partícules de gel i roca de diferents mides. Tot i que tots els planetes gegants tenen algun tipus d'anells, els de Saturn són els més prominents.
Saturn és també un gegant gasós, principalment compost d'hidrogen i heli, i té més de 80 llunes conegudes. Titan, la seva lluna més gran, és fins i tot més massiva que el planeta Mercuri i és d'especial interès a causa de la seva densa atmosfera i de la presència de llacs i rius d'hidrocarburs.
Les sondes espacials cassini y Huygens han proporcionat informació valuosa sobre Saturn i les llunes, revelant dades fascinants sobre l'estructura dels anells i la composició de les llunes.
Urà
De nit, Urà és visible. No obstant això, els astrònoms no el van catalogar en el passat per la seva baixa llum i la seva òrbita lenta. Urà té l'atmosfera planetària més freda de l'Sistema Solar amb una temperatura de -224 °C.
Neptú
Aquest és el vuitè planeta de l' Sistema solar i va ser el primer a ser descobert a través de prediccions matemàtiques. La seva massa és 17 vegades més gran que la Terra i també és lleugerament més gran que el seu bessó, Urà. En el sistema solar, els vents més forts són a Neptú.