L'òpera, com a forma d'art, ha captivat audiències durant segles, combinant música, teatre, escenografia i una narrativa emocional intensa. Aquest gènere artístic va néixer a Itàlia a finals del segle XVI i des de llavors ha evolucionat considerablement, amb grans fites musicals i escèniques que han deixat empremta a la cultura mundial.
En aquest article, explorarem què és l'òpera, els orígens, els principals representants i les obres més significatives que han conquerit els escenaris més importants del món. Aquest recorregut us permetrà entendre millor la importància d'aquest gènere i per què segueix sent un referent cultural fins avui.
Què és lòpera
L'òpera és una forma teatral que combina la música amb lactuació dramàtica. A través de la interpretació vocal i orquestral, els intèrprets expliquen una història amb una intensitat emocional que aconsegueixen poques formes d'art. A l'òpera, cadascun dels seus elements és vital: el cant, la música, l'escenografia i els vestidors. A més, els temes que aborda solen ser dramàtics i intensos: amor, traïció, venjança, tragèdia i, de vegades, comèdia.
A l'òpera, els personatges són interpretats per cantants lírics que dominen diverses tècniques vocals. Depenent del rol que exerceixi el personatge, la veu pot ser de soprano, mezzosoprano, tenor, baríton o baix. Aquesta varietat de veus aporta una riquesa única a cada obra, fent que l'experiència sigui insuperable tant emocionalment com estèticament.
Elements de l'òpera
Per entendre correctament aquest gènere, és clau conèixer els components essencials que el conformen:
- Llibret: És el guió de l'òpera, el text en què es basa tota l'obra. Sovint, els llibrets estan escrits en vers i en algun idioma segons l'origen del compositor.
- Partitura: És la música escrita per a l'orquestra i les veus. És la base sobre la qual gira tot l?espectacle, marcant el ritme i les emocions de l?obra.
- Posada en escena: L'escenografia, el vestuari i la il·luminació també tenen un paper fonamental a l'òpera. Transmeten els contextos històrics i emocionals de lobra. En molts casos, els directors opten per actualitzacions i versions modernes d'antigues òperes per connectar de manera diferent amb l'espectador modern.
- Personatges i veus: A les òperes, els personatges solen estar encapsulats en diferents registres vocals. Les sopranos són generalment protagonistes femenines, mentre que els tenors en són els equivalents masculins. D'altra banda, els dolents o personatges de caràcter solen ser interpretats per barítons o baixos.
Origen de l'òpera
L'òpera neix a Itàlia a finals del segle XVI, i sorgeix com un intent de reviure les tragèdies gregues mitjançant la combinació de música i teatre. La primera òpera registrada és Dafne de Jacopo Peri, composta el 1597.
No obstant això, no va ser fins al 1607 que l'òpera va aconseguir un renom més gran amb L'Orfeo de Claudio Monteverdi, una obra que va establir les bases del gènere. Aquesta òpera, que narra el descens d'Orfeu a l'inframón en un intent de recuperar la seva estimada Eurídice, és considerada avui dia una de les grans obres mestres del repertori operístic.
Durant els segles XVII i XVIII, l'òpera va començar a expandir-se per tot Europa, desenvolupant diferents estils i formes. A França, Alemanya i posteriorment a Rússia, s'hi van incorporar elements nacionals on compositors locals adaptaven l'òpera a les tradicions.
Gèneres d'òpera
Hi ha diversos tipus d'òpera, destacant-se dos grans gèneres:
- Òpera seriosa: Aquest tipus d'òpera es basa en temes dramàtics i seriosos, en general d'índole mitològica o històrica. Alguns dels seus exponents més grans van ser Handel, Mozart i Gluck.
- Òpera bufa: A diferència de l'òpera seriosa, la òpera bufa, també coneguda com a òpera còmica, se centra en temes més lleugers i humorístics. El seu auge es va donar durant el segle XVIII, amb autors com Rossini i Donizetti destacant-se en aquest gènere.
Les òperes més representatives de la història
Al llarg dels segles, l'òpera ha estat admirada per les seves grandioses obres, moltes de les quals continuen sent presentades a teatres i festivals de tot el món. A continuació, us presentem algunes de les més representatives:
La Traviata de Giuseppe Verdi
És possiblement lòpera més popular de tots els temps. Composta per Giuseppe Verdi i amb llibret de Francesco Maria Piave, es basa en la novel·la La dama de les camèlies d'Alexandre Dumas. La Traviata tracta sobre l'amor impossible entre Violetta, una cortesana d'alt rang a París, i Alfredo.
El gran atractiu de La Traviata resideix tant en la bellesa de la partitura com en la intensitat de la trama. L'òpera inclou àries mundialment conegudes com el Brindis Libiamo no lieti calici.
Carmen de Georges Bizet
Composta per Georges Bizet, Carmen és una de les òperes més representades a tot el món. Estrenada el 1875, aquesta obra és un clar exemple de l'òpera francesa.
La història se situa a la Sevilla del segle XIX i segueix les desventures de Carmen, una gitana que sedueix Don José, un soldat, cosa que provoca una escala de gelosia i tragèdia. Carmen és famosa per l'ària L'amour est un oiseau rebelle, També coneguda com Havanera, una de les melodies més reconegudes de la història de la música.
Bohèmia de Giacomo Puccini
Aquesta obra de Giacomo Puccini és una de les òperes més commovedores. La trama segueix la vida d?un grup de bohemis pobres que viuen a París. Rodolfo, un poeta, s?enamora de Mimì, una jove cosidora. Al llarg de la història, la malaltia i la pobresa marquen el destí dels personatges, culminant en un final tràgic.
Bohèmia és coneguda per les seves àries plenes d'emoció com “El meu chiamano Mimì” i “Che gelida manina”.
Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart
Aquesta òpera de Mozart, basada en la llegenda de Don Juan, és una barreja entre la comèdia i el drama. El personatge de Don Giovanni és un noble llibertí que sedueix dones fins que acaba enfrontant conseqüències fatals per les seves accions.
Amb un llibret de Lorenzo Da Ponte, Don Giovanni és famosa per la seva música excepcionalment rica i per la complexa combinació d'elements tràgics i còmics.
El Barber de Sevilla de Gioachino Rossini
Composta per Rossini el 1816, El Barber de Sevilla és una de les grans òperes bufes.
La història segueix les aventures de Fígaro, un barber astut i enginyós que ajuda el comte Almaviva a conquerir la bella Rosina. Ple d'embolics i situacions còmiques, aquesta òpera és coneguda per la seva alegre música i les seves àries memorables com a “Llarg al factotum”.
Compositors principals d'òpera
Al llarg de la història, diversos compositors han contribuït al desenvolupament de l'òpera com a gènere. Alguns dels més importants a la història de l'òpera són:
- Giuseppe Verdi: Les seves obres, com Aida, Rigoletto y La Traviata, han deixat una empremta indeleble al repertori operístic.
- Wolfgang Amadeus Mozart: Creador d'òperes com Don Giovanni, Les noces de Fígaro y La flauta màgica.
- Giacomo Puccini: Considerat un dels grans mestres del verisme, va destacar amb obres com Bohèmia, Tosca y Madame Butterfly.
- Richard Wagner: Compositor d'òperes monumentals com Tristany i Isolda y L'anell del Nibelung, va elevar l'òpera alemanya a nous nivells de complexitat.
A més d'aquests grans noms, molts altres compositors han deixat la seva marca, com ara Rossini o Bizet, amb la seva capacitat per innovar i emocionar les audiències.
L'òpera continua sent una de les formes d'art més importants i apreciades al món, amb una rica història i un repertori que continua delectant crítics i audiències de tot arreu.