El plàncton és un dels components més importants als nostres oceans, llacs i rius. Si examinem una massa d’aigua amb un microscopi, descobriríem una varietat increïble d’organismes planctònics que suren entre el moviment dels corrents i les onades. Aquests diminuts organismes són la base de tota la vida aquàtica, des del més petit ésser fins a grans mamífers marins, i la seva importància no es limita únicament a l’ecosistema marí; també tenen un paper crucial en la regulació del clima i en l’estabilitat dels ecosistemes terrestres. El plàncton es divideix en dos grans grups: el fitoplàncton, compost per organismes fotosintètics que produeixen oxigen, i el zooplàncton, que s’alimenta del fitoplàncton i serveix d’aliment per a altres éssers aquàtics. Malgrat la seva mida petita, el plàncton no és només clau en la cadena alimentària, sinó també en la mitigació del canvi climàtic en absorbir grans quantitats de diòxid de carboni.
Què és el plàncton i quin n’és l’origen?
El terme plàncton té el seu origen en la paraula grega “planktos”, que significa “vagabund” o “errant”. Aquest nom descriu perfectament aquests organismes microscòpics, que no es poden moure per ells mateixos i depenen dels corrents d’aigua per desplaçar-se. El científic alemany Victor Hensen va ser el primer a fer servir el terme l’any 1887 per referir-se a aquesta comunitat flotant d’organismes aquàtics que habiten tant en oceans com en aigües dolces. Encara que la majoria del plàncton és microscòpic, n’hi ha alguns que poden assolir mides més grans, com les meduses. A causa de la diversitat d’espècies, s’estima que arriben a quantitats de trilions als oceans i la seva presència és encara més gran en mars freds llunyans a l’equador.
Classificació del plàncton
El plàncton es classifica principalment segons la seva alimentació i mida. Aquí te’n detallem els principals tipus:
- fitoplàncton: Es tracta del plàncton vegetal que produeix el seu propi aliment a través de la fotosíntesi. Entre els seus components més abundants trobem les algues unicel·lulars, les diatomees i els cianobacteris. El fitoplàncton és fonamental ja que contribueix en gran mesura a la producció de més del 50% de l’oxigen que respirem.
- Zooplàncton: És el grup de petits animals que deriva a la mercè dels corrents. Està compost per organismes com copèpodes i meduses, a més de larves de peixos i crustacis. Aquest tipus de plàncton s’alimenta del fitoplàncton i és la font d’aliment de molts peixos i mamífers marins.
- Bacterioplàncton: Compost per bacteris, aquests organismes tenen un paper clau en la descomposició de la matèria orgànica i el reciclatge de nutrients, permetent la reutilització d’elements com el carboni, nitrogen i fòsfor.
- Virioplàncton: Virus aquàtics que juguen un rol en la regulació de la diversitat planctònica i també en els cicles biogeoquímics.
Cicles biogeoquímics i la ‘bomba biològica de carboni’
El plàncton té un paper fonamental en els cicles biogeoquímics, especialment al cicle del carboni. Durant el procés de fotosíntesi, el fitoplàncton captura diòxid de carboni de l’atmosfera, convertint-lo en matèria orgànica. En morir, moltes d’aquestes cèl·lules de fitoplàncton s’enfonsen cap al fons de l’oceà, portant el carboni capturat, el que es coneix com la «bomba biològica de carboni». Aquest mecanisme és fonamental per mitigar els efectes del canvi climàtic, ja que retira de manera efectiva grans quantitats de CO₂ de l‟atmosfera. El zooplàncton, en alimentar-se del fitoplàncton, també contribueix a aquests cicles. Part del carboni que consumeix es respira i torna a l’aigua en forma de CO₂, mentre que una altra part es transforma en deixalles que eventualment també s’enfonsen.
Importància ecològica del plàncton
El plàncton no només és el pilar bàsic de la cadena alimentària dels ecosistemes aquàtics, sinó que el seu impacte en el clima i els recursos pesquers el converteixen en un element essencial per a la vida al planeta. A través de la fotosíntesi, el fitoplàncton redueix els nivells de diòxid de carboni a l’atmosfera i genera oxigen, fet que contribueix directament a l’estabilitat del clima global i la salut dels ecosistemes aquàtics. El zooplàncton també exerceix una funció important en realitzar migracions verticals a la recerca d’aliment. Aquests desplaçaments, que poden abastar fins a 500 metres de profunditat, permeten la redistribució de nutrients al llarg de tota la columna d’aigua, beneficiant espècies que habiten a les profunditats.
Impacte dels microplàstics al plàncton
Un dels reptes més grans que enfronta el plàncton actualment és la contaminació per microplásticos. Aquests diminuts fragments de menys de cinc mil·límetres de mida són ingerits pel zooplàncton i s’incorporen a la cadena alimentària aquàtica. A més, els microplàstics poden interferir en els processos fotosintètics del fitoplàncton en bloquejar la llum solar, reduint així la seva capacitat de produir oxigen.
Plàncton com a bioindicador de la qualitat de l’aigua
El plàncton és un bioindicador, el que significa que la seva presència o absència es pot fer servir per avaluar la qualitat de l’aigua. Per exemple, les espècies de clàdocers com Daphnia són extremadament sensibles als contaminants, i la seva desaparició pot ser un primer signe d’alarma davant de la degradació del medi ambient.
El paper del plàncton en la regulació climàtica
A més del seu paper a la cadena alimentària i als cicles biogeoquímics, el plàncton té un paper essencial en la regulació del clima. El fitoplàncton, durant la fotosíntesi, produeix un compost anomenat dimetilsulfonipropionat (DMSP), que es descompon en sulfur de dimetil (DMS). Aquest gas és clau per a la formació d’aerosols a l’atmosfera, que ajuden a crear núvols. Aquests núvols reflecteixen la radiació solar, refredant la superfície terrestre. Aquest cicle és fonamental per a la regulació de les temperatures globals, especialment en àrees costaneres, i és un exemple de l’important rol que aquests petits organismes tenen a l’equilibri climàtic global. Tot i que el plàncton pot semblar insignificant a nivell individual, la seva acció conjunta i el volum en què es troba als oceans fan que el seu impacte al nostre planeta sigui immensurable. Des de la producció d’oxigen fins a la base de la cadena alimentària, la seva influència és present en tots els aspectes de la vida que coneixem.