El cant a capella o cappella (en italià) és la creació de música únicament a través de la veu, sense que hi intervingui cap altre instrument. Això comporta l’ús de tècniques vocals avançades, atès que el cantant o els cors han d’imitar, mitjançant la veu, els sons de certs instruments musicals. Aquesta pràctica, més complexa que la música acompanyada per instruments, ha estat arrelada en múltiples tradicions i gèneres al llarg de la història.
Els Orígens del Cant A Capela
Per traçar els orígens d’aquest terme i la seva pràctica, cal retrocedir diversos segles i situar-nos en el context de la música religiosa de l’Europa medieval. Va ser a Itàlia on es va encunyar el terme la capella, el significat del qual és literalment ‘com a la capella’. Això fa que, a les esglésies cristianes, després de prohibir-se l’ús d’instruments musicals, les misses i altres cerimònies havien de ser acompanyades únicament per les veus humanes. Un dels primers exemples de cant a capella que coneixem és el Cant gregorià, una forma de monodia sacra que es cantava a les esglésies cristianes. Encara que els instruments no estaven estrictament prohibits, el cant vocal sense acompanyament esdevenia a la principal forma de música sacra.
Evolució del Cant A Capela
Al llarg dels segles, el cant a capella va anar evolucionant des de la monodia cap a formes més complexes com la polifonia, en què diverses veus canten melodies diferents de forma simultània. Durant l’edat mitjana i el renaixement, els cors d’esglésies i catedrals europees van perfeccionar aquesta tècnica al màxim. Entre els compositors més destacats de polifonia a capella hi ha Palestina y Josquin des Prez, les obres del qual encara avui dia són interpretades a tot el món. Al voltant del segle XV, el cant a capella també va fer la seva aparició a l’àmbit profà, amb gèneres com el madrigal. Aquest tipus de composició coral permetia a petits grups de cantants interpretar diverses veus, sense necessitat d’acompanyament. Al segle XVI, però, els instruments van començar a introduir-se en alguns tipus de música, com el cas de la cantata.
El Cant A Capela a la Música Moderna
Encara que el cant a capella està tradicionalment associat a la música sacra, al segle XIX aquesta pràctica va experimentar un renéixer a diverses esglésies i també va començar a estendre’s a la música popular. En particular als Estats Units, van sorgir diverses formes de cant a capella relacionades amb la música espiritual afroamericana, com el gospel i espiritual. El segle XX va portar amb si el desenvolupament de diversos estils de cant a capella en la cultura popular, com el cas del barberia, una forma d’harmonia vocal a quatre veus que va sorgir als anys 30, o el Doo-wop, desenvolupat a la dècada de 1940 per joves afroamericans a les grans ciutats.
Tècniques del Cant A Capela
El cantell a capella es pot fer mitjançant diferents tècniques. Un dels mètodes més comuns inclou una combinació de veus que es divideixen en quatre seccions: tenor, baix, baríton i soprano. Aquesta formació és típica en molts grups vocals que busquen aconseguir harmonies complexes i evocadores, ja que cada veu té un paper fonamental en la creació d’un so cohesiu i potent. En les últimes dècades, el beatbox, o percussió vocal, ha guanyat rellevància. Aquesta tècnica consisteix a imitar amb la boca els sons propis duna caixa de ritmes o bateria, afegint una capa rítmica a les composicions vocals.
Grups de Cant A Capela més Famosos
Al llarg dels anys, nombrosos grups vocals han destacat per la seva habilitat i creativitat en la interpretació de música a capella. Entre ells, hi ha el conegut grup Pentatonix, els qui han popularitzat el gènere gràcies al seu estil modern i reinterpretacions de cançons populars. Altres grups a destacar són The Voca People o Van Canto, els qui combinen la tècnica a capella amb gèneres com el metall o el beatbox.
El Cantant Solista al Cant A Capela
A més de les formacions corals, els solistes també tenen un paper crucial a la música a capella. Això és perquè, en molts casos, el cantant solista és l’encarregat de portar la melodia, mentre que el cor o les harmonies vocals li atorguen suport a través de l’acompanyament. Aquesta forma d’interpretació es realitza de vegades sense la presència d’un cor, aconseguint un efecte que ressalta les qualitats vocals i el control tècnic del cantant.
El Cant A Capela Avui dia
En el context actual, el cant a capella ha transcendit l’àmbit de la música clàssica i sacra per convertir-se en una part integral de la cultura popular. Programes de televisió com El Sing-Off i pel·lícules com Pitch Perfect han impulsat l’interès en la música a capella, fent que noves generacions s’acostin a aquesta disciplina. Des de recrear èxits del pop i el rock, fins a arriscar-se amb noves composicions, les agrupacions de cant a capella han demostrat que la veu humana continua sent un dels instruments més poderosos i versàtils de la música moderna. El cant a capella continua evolucionant, adaptant-se a nous gèneres i estils, i roman com una forma única i emotiva de música que connecta intèrprets i oients a través de la puresa del so vocal.