Mèxic té la fortuna d'haver estat bressol de múltiples cultures prehispàniques, com els olmeques, els maies i els inques. No obstant això, la civilització asteca, o mexica, destaca especialment en termes de fascinació i llegat. Al llarg dels segles, la seva cultura i, en particular, la seva mitologia han generat un profund interès a nivell mundial, i avui dia, els seus déus asteques continuen capturant la imaginació de molts.
Per als asteques, els déus estaven estretament vinculats als elements naturals i la vida diària. Cadascun tenia un paper per exercir en l'equilibri del món, i mantenir un vincle amb aquestes deïtats era crucial per evitar el caos. A continuació, explorarem en profunditat els principals déus de la mitologia asteca, juntament amb una anàlisi detallada de la seva influència a la vida i la cultura mexica.
Déus dels asteques
Per als asteques, el món, la naturalesa i els éssers humans estaven regits per innombrables deïtats, els poders dels quals abasten des de la guerra fins a l'agricultura, els astres i la mort. L'equilibri còsmic depenia d'aquestes entitats, i per això era vital fer ofrenes i sacrificis per mantenir l'estabilitat universal. Hi ha déus vinculats al cel ia l'inframón, així com a la terra i els fenòmens naturals.
Déus de el cel
- Quetzalcóatl: també conegut com la Serp Emplumada, és un dels déus més importants de la mitologia asteca i precolombina en general. Quetzalcóatl simbolitza la vida, el coneixement, i és el patró dels vents. Se li atribueix la creació dels éssers humans, i va ser venerat com el déu del coneixement i la civilització. Segons algunes llegendes, la seva figura també s'associa amb la del déu Ehecatl, el déu del vent.
- Tezcatlipoca: conegut com «El Mirall Humejant», és un dels déus creats per Ometéotl, i està associat amb la nit, la providència i el destí. Tezcatlipoca és el déu protector dels guerrers joves i el senyor del cel nocturn. Se'l representa amb un mirall d'obsidiana al peu esquerre, que utilitza per veure totes les accions humanes.
- Huitzilopochtli: anomenat «Colibrí Esquerrà», és el déu del sol i de la guerra. Va ser el déu més venerat dels asteques i el seu culte implicava sacrificis humans, ja que creien que havia de ser alimentat amb cors humans perquè el sol continués el viatge pel cel.
Déus de la terra
- Tlàloc: el déu de la pluja, la fertilitat i el llamp. Se l'invocava per assegurar bones collites i era un dels déus més antics de la mitologia mesoamericana, venerat tant per asteques com per altres cultures com els teotihuacans.
- Xipe Tòtec: conegut com «El nostre Senyor Desollado», és el déu de la primavera, la fertilitat i la renovació. El seu culte implicava rituals en què els guerrers i sacerdots portaven la pell escorxada de presoners sacrificats, simbolitzant el renaixement de la natura després de la mort i l'hivern.
- Otontecuhtli: el déu del foc, encarregat de mantenir lequilibri entre el foc destructor i el foc regenerador. Aquesta deïtat era honrada per evitar incendis descontrolats.
- Tlazolteotl: la «Deessa Menjadora de Brutícia», és una figura dual, ja que també és la deessa de l'amor, els plaers carnals i la luxúria, però alhora, és la deessa que neteja els pecats comesos per aquests actes.
¿Feien sacrificis humans?
Una de les qüestions més conegudes (i polèmiques) sobre els asteques és el seu costum de fer sacrificis humans. Si bé és una realitat que en alguns rituals efectuaven sacrificis, també cal aclarir que el sacrifici humà no era exclusiu de la cultura asteca. Els sacrificis es duien a terme a la majoria de les cultures mesoamericanes com una ofrena als déus per garantir la continuïtat del món. Els asteques creien que sense aquests sacrificis, l'equilibri còsmic es trencaria i amb ell l'univers arribaria al final.
Els asteques practicaven sacrificis per alimentar, principalment, Huitzilopochtli, el déu del sol i la guerra, que necessitava aquests sacrificis per vèncer la lluna i les estrelles cada dia. Un dels muntanyes més coneguts on es realitzaven aquests sacrificis era la muntanya Huixachtépetl, i el sacrifici s'intensificava en moments clau com la finalització dels cicles de 52 anys.
Història de la cultura asteca
Els asteques, també coneguts com a mexicas, eren una civilització que va sorgir al segle XIV i es van consolidar com un gran imperi fins al segle XVI, just quan van arribar els conqueridors espanyols. La seva capital era Tenochtitlán, una impressionant ciutat fundada el 1325 en una illa del llac Texcoco, i que es convertiria en el centre polític i cultural de Mesoamèrica.
Un dels aspectes més fascinants de la història asteca és que, tot i ser inicialment un poble nòmada, van saber aprofitar els avantatges de la ubicació de Tenochtitlán per desenvolupar una cultura complexa i rica. Segons la llegenda, la fundació de la seva ciutat va passar quan els seus déus els van ordenar buscar un signe: una àguila devorant una serp posada sobre un nopal. Aquest símbol seria clau per identificar el lloc on s'havien d'assentar.
Aquest esdeveniment mític està representat a la bandera actual de Mèxic, i és un clar reflex de la importància que els déus i les profecies tenien a la vida quotidiana dels asteques.
societat asteca
La societat asteca estava dividida en diverses capes jeràrquiques. A la cúspide es trobava el huey tlatoani o emperador, qui era el màxim governant. El seguien els líders religiosos, els militars i els funcionaris importants. Aquests personatges tenien gran influència com a governants i jutges en la vida diària. Per sota d'ells hi havia els comerciants i els guerrers professionals, que controlaven intercanvis i ajudaven a mantenir l'estructura social en equilibri.
Una gran part de la població es dedicava a l'agricultura, i finalment, a la base de la piràmide social hi havia els esclaus, els quals solien ser presoners de guerra, delinqüents o persones que no podien pagar els seus deutes. Els esclaus no naixien esclaus, però podien ser venuts en cas de cometre delictes o caure en desgràcia.
Assoliments dels asteques
Els asteques van aconseguir desenvolupar una civilització altament avançada en diversos aspectes. A continuació, destaquem alguns dels seus èxits més notables:
- Gran xarxa de comerç: Els asteques van crear un extens sistema de comerç que abastava una àmplia àrea de Mesoamèrica, millorant la seva economia i estenent la seva influència sobre altres cultures.
- Enginyeria agrícola: Van desenvolupar sistemes avançats d'agricultura, com els chinampes, illes artificials construïdes per al cultiu als llacs. Aquest sistema els va permetre augmentar la producció daliments.
- Arquitectura impressionant: La construcció de temples, palaus i piràmides és una prova de la seva gran capacitat arquitectònica. Alguns d'aquests monuments encara es mantenen drets, com el Temple Major a Ciutat de Mèxic.
- astronomia: Els asteques eren experts en astronomia i van desenvolupar un dels calendaris més precisos de l'antiguitat. Tot i que no van inventar el sistema, van adoptar el calendari olmeca, adaptant-lo a les vostres necessitats.
Els asteques no només van deixar un llegat perdurable en termes de religió i arquitectura, sinó que la seva sistema d'organització social i creences religioses continuen sent estudiats i influeixen en les cultures de la regió fins als nostres dies.
L'estudi de la seva mitologia ens permet comprendre millor la seva visió de l'univers i com van enriquir el desenvolupament cultural de Mesoamèrica al llarg de la història.