Sylvia Kristel, l'actriu holandesa que va aconseguir la fama mundial a la dècada dels 70 gràcies al seu paper en la icònica pel·lícula eròtica 'Emmanuelle', va morir als 60 anys a casa seva d'Amsterdam com a conseqüència d'un càncer. Tot i que la seva carrera va abastar més de 50 pel·lícules, 'Emmanuelle' va ser el seu treball més conegut, convertint-la en un dels grans mites eròtics del cinema del segle XX.
Els inicis de Sylvia Kristel al cinema
Sylvia Kristel va néixer a Utrecht, Països Baixos, el 28 de setembre de 1952. Des de jove va mostrar interès pel món de l'espectacle. Els seus primers passos van ser com a model i, als 20 anys, va aconseguir el reconeixement en guanyar el títol de Miss TV Europe el 1972. Aquesta fita no només la va catapultar a la fama al seu país, sinó que va ser la porta d'entrada al cinema. Un any després del seu triomf, va ser convocada per a audicions a diverses produccions cinematogràfiques.
Durant aquest temps, Sylvia va treballar com a model i actriu en petits papers. Poca cosa sabia que el rol que canviaria la seva vida, i la història del cinema eròtic, l'esperava. El 1973, va ser triada per protagonitzar el que seria l'inici de la seva fama internacional: la pel·lícula 'Emmanuelle', dirigida per Just Jaeckin.
L'èxit internacional d''Emmanuelle'
'Emmanuelle' es va convertir ràpidament en un fenomen a tot el món. Estrenada el 1974, la pel·lícula explicava la història d'una jove dona casada però insatisfeta sexualment, que explora la seva sexualitat en escenaris paradisíacs, amb una estètica molt cuidada. El fet que fos la primera pel·lícula eròtica a projectar-se en cinemes comercials va fer que el film trenqués importants tabús respecte al sexe a la gran pantalla.
A França, la pel·lícula va ser un èxit rotund i es va mantenir en cartell per més de 10 anys als cinemes dels Camps Elisis a París. Aquesta permanència rècord és un testimoni de limpacte que va tenir en la cultura popular. El film també va ser un èxit significatiu en altres països europeus, encara que en alguns llocs va ser objecte de censura, com al Regne Unit, on moltes de les seves escenes van ser editades o eliminades.
Sylvia Kristel va interpretar una dona forta i sensual, decidint conscientment sobre la seva vida sexual, cosa que en aquell moment va ser considerat revolucionari. Va ser la seva naturalitat davant de la càmera i la seva elegància el que la va diferenciar d'altres actrius del gènere. La seva imatge fresca i desenfadada va atraure milions d'espectadors i la va convertir en un símbol sexual de l'època. 'Emmanuelle' no només va ampliar les fronteres del cinema eròtic, sinó que també va atorgar un estatus de culte tant a la pel·lícula com al protagonista.
L'impacte durador d''Emmanuelle' i les seqüeles
L'èxit monumental de la primera pel·lícula va derivar en nombroses seqüeles, entre les quals s'hi inclouen 'Emmanuelle 2' (1975), 'Adéu Emmanuelle' (1977) i 'Emmanuelle 4' (1984). Aquestes continuacions van mantenir l'essència i l'atractiu de l'original, encara que amb menys impacte mediàtic. Tot i això, el públic seguia acudint massivament als cinemes per veure les aventures de l'emancipada i sensual Emmanuelle.
El personatge va encasellar Kristel als ulls del públic i la indústria cinematogràfica, portant-la gairebé inevitablement a altres papers eròtics. Tot i que Sylvia va intentar diversificar la seva carrera, la connexió amb Emmanuelle va ser massa forta. L'actriu sempre va estar agraïda pel paper que li va donar fama mundial, però en diverses entrevistes va admetre que volia haver estat recordada per una varietat més àmplia de rols.
Altres papers destacats
Tot i que 'Emmanuelle' va dominar la seva carrera, Sylvia Kristel també va destacar en altres projectes cinematogràfics importants, incloent el paper de lady Chatterley en l'adaptació de la cèlebre novel·la per DH Lawrence. El 1981, va interpretar aquest controvertit personatge en una pel·lícula que també va ser rebuda amb gran interès per part del públic, atesa la seva càrrega eròtica.
Un altre paper memorable va ser el de mata Hari, en la pel·lícula biogràfica que explorava la vida de la cèlebre espia. Encara que aquests papers no van tenir l'impacte del seu rol a 'Emmanuelle', li van permetre a Kristel demostrar que podia interpretar personatges més complexos i desafiadors.
Al llarg de la seva carrera, va participar en més de 50 pel·lícules, encara que la majoria d'elles van estar relacionades amb el gènere eròtic. Tot i això, en els anys posteriors, Kristel experimentaria una sèrie de dificultats personals que van afectar la seva carrera cinematogràfica.
Vida personal i lluita contra les addiccions
Més enllà de la pantalla, la vida de Sylvia Kristel va estar marcada per algunes turbulències. A la dècada dels 70, va mantenir una relació amb l'escriptor belga Hugo Claus, qui la va encoratjar a acceptar el paper de Emmanuelle. Junts van tenir un fill, Arturo. Tot i això, la seva relació amb Claus va acabar, i poc després, Sylvia va començar una nova relació amb l'actor britànic Ian McShane, amb qui es va introduir al món de les drogues i l'alcohol.
Els anys 80 van ser una etapa difícil per a Kristel. La seva addicció a la cocaïna i l'alcohol la van portar a prendre decisions financeres poc encertades, com ara vendre els drets de la seva pel·lícula 'Classes particulars' un agent per una xifra irrisòria. En retrospectiva, Sylvia va comentar que va ser una etapa complicada de la seva vida, encara que es va prendre amb humor les decisions que al seu moment la van afectar tant econòmicament com emocionalment.
El final de la seva carrera i la lluita contra el càncer
A mitjans dels 90, Kristel va començar a allunyar-se a poc a poc de la indústria cinematogràfica. Va decidir concentrar-se en la seva passió: la pintura. Al llarg dels anys, va fer diverses exposicions de les seves obres, demostrant el seu talent i sensibilitat artística.
El 2001, Kristel va ser diagnosticada amb càncer de gola a causa de la seva addicció al tabac, que li havia afectat la salut des de ben petita. Tot i que va aconseguir superar el primer diagnòstic, el càncer va tornar el 2012, aquesta vegada estenent-se als pulmons i l'esòfag.
El passat mes de juny va patir un vessament cerebral, que va deteriorar encara més el seu fràgil estat. En els seus últims mesos, Sylvia estava sota cures pal·liatives a casa seva a Amsterdam, on finalment va morir el 17 d'octubre del 2012 mentre dormia.
La seva mort va marcar la fi d'una era al cinema eròtic, i el seu llegat com Emmanuelle viurà per sempre a la cultura popular.
Com a artista polifacètica, no només va destacar a la pantalla, sinó també a la pintura, i els seus fanàtics la recordaran per la seva valentia en enfrontar la vida amb sinceritat i passió.
Sylvia Kristel serà recordada, no només per la seva imponent bellesa i talent, sinó també per ser una dona lluitadora que va superar les adversitats per deixar una empremta inesborrable a la història del cinema.