En aquesta ocasió ens endinsarem en el fascinant món de l'exploració espacial a través de dues missions que han marcat una fita a la investigació planetària: el Mars Reconnaissance Orbiter (MRO), considerat un dels exploradors de Mart més avançats, i la missió Chandrayaan-1, que va representar el primer esforç de l'Índia per explorar la Lluna de forma exhaustiva. Aquestes missions no només van permetre obtenir imatges en alta resolució d'aquests cossos celestes, sinó que també van contribuir al descobriment d'aigua, cosa que va canviar completament la nostra comprensió sobre Mart i la Lluna.
El Mars Reconnaissance Orbiter (MRO): La visió més detallada de Mart
El Mars Reconnaissance Orbiter, llançat el 2005, va ser desenvolupat sota la premissa d'oferir una anàlisi detallada de la superfície marciana. Una part fonamental de la seva missió ha estat explorar a la recerca de rastres d'aigua, clau per entendre l'evolució climàtica i geològica del planeta. Equipat amb instruments avançats com la càmera HiRISE (High Resolution Imaging Science Experiment), el MRO ha estat capaç de capturar imatges de Mart amb una increïble precisió de fins a 30 centímetres per píxel.
Una de les principals troballes aconseguides pel MRO va ser identificar aigua congelada a poca profunditat sota la superfície del planeta. Aquesta informació és crucial per a futurs aterratges humans, ja que l'aigua podria servir com a recurs vital per a la colonització de Mart.

A més, el MRO ha estat essencial per a l'estudi de grans cràters com el cràter Victòria, observant detalladament els sediments, cosa que ha proporcionat informació crucial sobre els cicles climàtics de Mart. Entre els seus èxits més destacats, s'inclou la captura d'imatges de l'aterratge de la sonda Fènix el 2008, un esdeveniment històric que va consolidar el valor de la missió. A dia d'avui, el MRO segueix actiu, proveint dades meteorològiques i climàtiques sobre Mart que són fonamentals per a les missions actuals, com ara el rover Perseverança, i per a les futures expedicions tripulades.
Instruments clau del MRO
- HiRISE: Una càmera que ha permès captar imatges en alta resolució de la superfície marciana.
- CRISME: Un espectròmetre dissenyat per identificar minerals que puguin haver estat alterats per l'aigua.
- SHARAD: Un radar que pot identificar capes de gel sota la superfície marciana.
El MRO també ha jugat un paper fonamental en la cerca de restes de missions anteriors, com la perduda sonda britànica Beagle 2, la qual cosa ha contribuït a obtenir detalls sobre fallades en aterratges anteriors.

Chandrayaan-1: L'orgull de l'Índia a l'exploració lunar
El Chandrayaan-1, llançat el 2008, va ser un projecte clau per a la Agència Índia de Recerca Espacial (ISRO), concebut per estudiar la Lluna en profunditat i explorar signes d'aigua a la superfície. Durant la seva operació, que va durar 312 dies, abans de perdre contacte, la missió va complir el 95% dels seus objectius i es va consolidar com un èxit en la història de l'exploració espacial índia.
L'èxit més memorable de Chandrayaan-1 va ser la confirmació de la existència d'aigua a la superfície lunar, un descobriment revolucionari que va transformar l'enteniment previ que la Lluna era completament seca. Utilitzant instruments com el Moon Mineralogy Mapper i Mini-SAR, la missió va demostrar que les molècules d'aigua, especialment als pols, estaven atrapades en regions permanentment ombrívoles.
Aquesta troballa ha obert la porta a la possibilitat d'establir bases lunars permanents en el futur, atès que l'aigua és un recurs essencial no només per al consum humà, sinó també com a font d'oxigen i com a combustible per a viatges espacials.

Un altre dels objectius principals de la missió va ser realitzar un mapa tridimensional detallat de la superfície lunar. Per això, es van utilitzar estructures avançades com la Terrain Mapping Camera (TMC), que podia obtenir imatges amb una resolució de cinc metres per píxel, proporcionant una visualització precisa de la topografia lunar.
Col·laboració Internacional: Un esforç conjunt per la ciència espacial
Al llarg de la història, tant MRO com a Chandrayaan-1 es van recolzar en la col·laboració internacional per assolir els seus objectius. A la missió Chandrayaan-1, tant la NASA com la Agència Espacial Europea (ESA) van exercir un paper crucial, contribuint amb instruments com el SARA (Sub-keV Atom Reflecting Analyzer), que va permetre estudiar la interacció de partícules a la superfície lunar.
En el cas de la missió Mars Reconnaissance Orbiter, l'aliança entre diverses agències espacials, incloses universitats i centres de recerca de diferents països, ha permès el desenvolupament i el perfeccionament dels instruments científics a bord. La cooperació internacional ha estat clau per a la sostenibilitat i l'èxit de les dues missions.
Impacte i llegat d´aquestes missions
Les dues missions, MRO y Chandrayaan-1, han deixat un llegat essencial a l'exploració de l'espai. Encara que Chandrayaan-1 només va operar durant 312 dies, va ser el precursor de Chandrayaan-2 i el recent Chandrayaan-3, que va aconseguir alunitzar al pol sud de la Lluna el 2023. Aquesta última fita ha despertat un renovat interès per l'exploració lunar, en part gràcies al descobriment previ d'aigua per part de Chandrayaan-1.
Quant al Mars Reconnaissance Orbiter, aquest segueix en funcionament, aportant dades inavaluables. La missió ha estat fonamental per planificar altres expedicions marcianes, com la recent arribada del rover Perseverança el 2021. En continuar enviant informació sobre el clima i la geologia de Mart, el MRO continua sent un pilar essencial per a la investigació planetària i la futura exploració humana del planeta vermell.
L'exploració espacial no sols consisteix en avenços tecnològics, sinó també en el desenvolupament d'una comprensió més àmplia sobre els recursos, la geologia i la història d'altres cossos celestes. A llarg termini, aquestes missions permeten a la humanitat somiar amb la possibilitat d'establir-se més enllà de la Terra, obrint un capítol nou en l'aventura còsmica.