El dia d’avui anem a parlar de la gastronomia típica d’Amèrica, on destaquen dues reconeixibles potències gastronòmiques: Mèxic y Perú. Tots dos països presenten algunes similituds, com ara la barreja d’influències locals prehispàniques i europees, africanes i asiàtiques. Tots dos destaquen per la riquesa de les seves fruites i vegetals únics, cosa que fa que els seus estils gastronòmics siguin encara més especials i diversos. D’una banda, Mèxic és mundialment famós per la seva gran varietat d’ajíes, mentre que el Perú compta amb una rica subdivisió gastronòmica determinada per les zones costaneres, andines i selvàtiques, cadascuna amb els seus propis ingredients.
La varietat del menjar mexicà
En el marc de la menjar mexicà, trobarem com a base fonamental el blat de moro, el qual serveix per preparar truites, tamales, atols i una gran quantitat d’antojitos. Altres ingredients clau inclouen el Xile, l’arròs (especialment per a l’arròs a la mexicana), les verdures, les lleguminoses, les hortalisses, les diverses carns, el jitomate i el nopal. Trucades sovint com el menjar del poble, les truites de blat de moro tenen un paper fonamental en la dieta diària a Mèxic. Des dels populars tacos fins a les enchiladas i altres delícies com el pozol i tamal, el blat de moro és indispensable. Així mateix, el Xile en totes les seves varietats transforma cada plat, des del subtil Xile Poblà fins als poderosos havaners i jalapenys. Menció especial mereixen platets com les enxilades suïsses, que recorden un paisatge nevat suís amb la seva barreja de salsa verda de tomàquet i formatge blanc gratinat, o el mola poblano, dens i profund en sabor, que combina chiles, xocolata, fruits secs, espècies i més per acompanyar carns rostides.
La riquesa del menjar peruà
D’altra banda, la famosa menjar peruà destaca per la varietat increïble d’ingredients autòctons. Perú compta amb més de 2,500 varietats de papes natives, cosa que dóna cos a plats tan tradicionals com la causa llenya o el ajiac de papes. Juntament amb els papes, la vasta diversitat d’aliments inclou ajíes com l’ají groc i el rocoto, fruites úniques com la xirimoia i la lúcuma, i més de 650 espècies originàries de fruits. El plat estrella indiscutible a la gastronomia peruana és el ceviche. Preparat amb peix cru, ají llim, suc de llimona, coriandre i marinat en ceba, el ceviche és l’emblema de la frescor, celebrada no només al Perú sinó a tot el món. La costa peruana ofereix també una enorme varietat de marisc, que es poden acompanyar amb una beguda refrescant anomenada chicha habitada, feta amb blat de moro morat i fruites. No podem deixar d’esmentar la pachamanca, un plat tradicional de les terres andines preparat en un forn subterrani, combinant carns de tot tipus amb papes i salses assaonades amb herbes locals.
El menjar emblemàtic dels Estats Units
La gastronomia d’Estats Units és indiscutiblement coneguda pels seus platets icònics de menjar ràpid. Tot i això, la seva diversitat va més enllà de les hamburgueses i papes fregides. Entre els plats més representatius trobem les ales de bufal, aletes de pollastre cruixents banyades en una salsa picant. Un altre platet popular és el macarrons amb formatge, una recepta simple a base de pasta i formatge fos que s’ha convertit en un símbol de confort. Així mateix, la barbacoa tradicional és un art culinari en si mateix, on cada regió té el seu propi enfocament: les costelles estil Texas, adobades i cuinades a foc lent, o el porc esmicolat del sud profund, que s’acompanya amb salsa de mostassa o vinagre. Les festivitats nord-americanes també tenen un gran impacte a la seva cuina, com el gall dindi rostit del Dia d’Acció de Gràcies, acompanyat de salsa de nabius, puré de papes i pastís de carbassa per a les postres.
Altres països i el seu llegat culinari
A Amèrica Llatina, diversos països han desenvolupat la pròpia identitat gastronòmica. A Veneçuela, la arepa és l’orgull nacional. Tan versàtil com nutritiva, l’arepa es pot emplenar amb una infinitat d’ingredients, des de formatge i fesols fins a llom rostit o pollastre esfilagarsat amb alvocat, creant la icònica reina pepiada. Mentrestant, a Argentina, les graelles dominen l’escena gastronòmica. El rostit argentí, amb talls de carn tendra cuinats a foc lent, és més que un menjar; és una experiència social que reuneix amics i familiars. Les empanades argentines també són dignes de menció, amb la seva massa suau i els seus variats farcits de carn, pernil i formatge, i fins i tot ceba amb formatge roquefort. A Brasil, la feijoada és el plat nacional per excel·lència. Cuinat a base de fesols negres i una barreja de carns de porc, la feijoada representa la calidesa i contundència del menjar brasiler, recordant els seus orígens humils, però plens de sabor. I no podem oblidar Cuba, On la roba antiga s’emporta els llorers. Aquest plat tradicional de carn esmicolada cuinada amb espècies, tomàquet i pebrots se serveix normalment amb arròs i fesols negres. Al llarg de l’Amèrica Llatina, l’ús d’ingredients locals i prehispànics, combinat amb tècniques culinàries europees, ha resultat en una gastronomia robusta, rica i diversa que cada cop més traspassa fronteres i guanya reconeixement internacional.
La gastronomia d’Amèrica és tan variada com la gent i els paisatges, i és possible descobrir la seva història i riquesa cultural a través dels sabors i olors de cada plat típic. Des del blat de moro fins a l’ají, cada país ha sabut utilitzar els ingredients únics per crear receptes que no només alimenten el cos, sinó també l’ànima.