La malària és la malaltia més estesa de l'món, Afectant a uns 300 milions de persones en més de 90 països diferents. També és una de les més conegudes i antigues. En relació a això últim, es calcula que porta infectant a l'ésser humà durant tota la seva història, és a dir, més de 50.000 anys.
La paraula malària procedeix de l'italià medieval i vol dir «mal aire», ja que està associada a les aigües estancades, encara que el responsable és la picada d'un mosquit anòfeles infectat, Que injecta uns paràsits (anomenats esporozoítos) que viatgen fins al fetge a través de la sang. Un cop allà, maduren i canvien de forma, convertint-se en merozoítos, els quals tornen a el torrent sanguini i infecten els glòbuls vermells. Malgrat tot això, si quan es contreu, es realitza una hospitalització urgent, el pronòstic és bo en la majoria dels casos.
Comprenent la transmissió de la malària
El procés de transmissió de la malària comença amb la picada d'un mosquit femella del gènere Anòfel. Els mosquits d'aquest gènere són els únics capaços de transmetre la malària perquè són els únics que ingereixen sang en la quantitat necessària per permetre el desenvolupament del paràsit al seu organisme. Científicament, s'ha demostrat que el cicle de vida del mosquit i les condicions ambientals tenen un paper crucial en la transmissió.
Els símptomes de la malària són calfreds, dolor en les articulacions, mal de cap i vòmits. En els casos greus, els malalts poden patir icterícia, insuficiència renal, anèmia i fins i tot entrar en coma.
Impacte global de la malària
Al voltant del 90 per cent de tots els casos de malària del món es produeixen als tròpics i als països subsaharians. Aquesta malaltia té una incidència especial a l'Índia, Brasil, Afganistan, Sri Lanka, Tailàndia, Indonèsia, Vietnam, Cambodja i la Xina. És en aquests països on tenen lloc la majoria entre l'1 i 1.5 milions de morts anuals que provoca la malària.
A nivell mundial, els esforços per combatre la malària s'han intensificat. Segons l'OMS, el 2022, hi va haver 249 milions de casos i 608,000 morts associades a la malària a 85 països. L'impacte de la pandèmia del COVID-19 va afegir problemes addicionals que van disminuir els esforços de control a molts països. Tot i aquests desafiaments, es van aconseguir mantenir respostes efectives per evitar una major pèrdua de control.
Tractaments i resistència a medicaments
La malària, si bé prevenible i curable, ha començat a enfrontar un desafiament seriós amb l'augment de la resistència als medicaments. El tractament principal contra el falciparum segueix sent la combinació a base d'artemisinina, coneguda com a TCA. Tot i això, en algunes regions, especialment al sud-est asiàtic i Àfrica, s'ha detectat resistència a l'artemisinina, la qual cosa planteja un problema important per al control de la malaltia.
La resistències als medicaments antipalúdics no és un tema nou. Diverses generacions de fàrmacs, com la cloroquina i la sulfadoxina-pirimetamina, han deixat de ser efectives davant d'alguns ceps de paràsits. És per això que la vigilància dels tractaments és una prioritat per a l'OMS i altres organismes internacionals de salut.
Avenços en la prevenció de la malària
Una de les principals formes de protecció davant de la malària és la prevenció de les picades del mosquit Anofeles. L'ús de mosquiters tractats amb insecticida continua sent una de les mesures més eficaces, especialment a regions on és comú la transmissió de malària. També s'utilitzen repel·lents de mosquits, roba protectora i fumigació d'interiors amb insecticides d'acció residual.
L'aparició de mosquits Anòfel resistents a alguns insecticides ha complicat els esforços de prevenció. Això ha portat a emprar mosquiters combinats amb piretroides i butòxid de piperonil (PBO) que ofereixen una major efectivitat. Els organismes internacionals continuen buscant noves solucions per combatre la resistència.
L'ús de vacunes antipalúdiques està guanyant protagonisme en els esforços per eradicar la malària. Des de l'octubre del 2021, l'OMS recomana l'ús de la vacuna RTS,S/AS01 en nens residents en àrees amb transmissió moderada o alta del paràsit falciparum. El 2023, es va incorporar una nova vacuna, R21/Matrix-M, que augmenta les esperances de control de la malaltia a llarg termini.
Seguiment i vigilància
El control de la malària no és només una qüestió de tractaments efectius. La vigilància epidemiològica, que inclou la recol·lecció i l'anàlisi de dades sobre els casos i les morts, és essencial. Això permet als països adaptar les estratègies a les realitats de la malaltia en àrees específiques.
Programes com l'Estratègia Tècnica Mundial contra la Malària 2016-2030 de l'OMS busquen reduir la incidència i mortalitat de la malària en un 90% per al 2030. La vigilància també permet identificar noves amenaces, com resistències als medicaments, canvis en els patrons dels mosquits i brots massius.
Malària i canvi climàtic
El canvi climàtic podria tenir un impacte considerable en la distribució i la transmissió de la malària. L'augment de les temperatures globals, juntament amb les alteracions als patrons de pluja i humitat, està creant noves àrees susceptibles a la transmissió de malària en altituds majors, zones que prèviament no estaven afectades.
S'estima que l'escalfament global podria portar a un augment en la longevitat dels mosquits i una acceleració del cicle de vida del Plasmodium dins de l'insecte vector. En conseqüència, es preveu que la malària s'expandirà a noves zones, i afectarà poblacions que no estan preparades per combatre la malaltia. És essencial que els esforços de lluita contra la malària considerin aquests escenaris de risc futur.
Els avenços recents en les eines de diagnòstic, tractaments millorats, nous fàrmacs en desenvolupament i la promesa d'una vacunació efectiva han renovat l'esperança en la lluita contra la malària. Tot i això, s'ha de continuar amb els esforços de vigilància, prevenció i control per evitar que la malària segueixi cobrant vides. La combinació de la investigació científica, l'accés a tractaments oportuns i la cooperació internacional serà clau per eradicar la malària durant les properes dècades.