Les Set Meravelles de l'Món Antic és una llista de construccions arquitectòniques que es consideren les més transcendents i monumentals de l'època hel·lenística, destacades per ser esmentades en obres clau com el poema d'Antípatro de Sidón i els escrits d'historiadors com Herodoto.
De les set, només una segueix dreta avui dia: la Gran Piràmide de Gizeh, mentre que les altres van sucumbir als desastres naturals o al pas del temps. En aquest article, explorarem cadascuna en detall, descobrint-ne la història, la construcció i el llegat.
Gran Piràmide de Gizeh
Aquesta meravella és l'única que segueix en peus de totes les Set Meravelles de l'Món Antic. Es va construir entre els anys 2589 i 2566 aC durant el regnat del faraó Keops a l'altiplà de Gizeh, Egipte. Originalment tenia una alçada de 146 metres, però avui dia arriba als 138 metres a causa de l'erosió amb el temps.
La piràmide va ser dissenyada com la tomba del faraó i reflecteix les habilitats extraordinàries dels arquitectes i treballadors egipcis. S'estima que es van utilitzar més de 2 milions de blocs de pedra, alguns pesant fins a 15 tones. A més de la seva imponència estructural, la piràmide va estar recoberta originalment amb pedra calcària blanca que reflectia la llum del sol, cosa que la feia resplendir a quilòmetres de distància.
Aquest revestiment va ser majoritàriament robat per a altres projectes al llarg dels segles. Al seu interior, es troben la Cambra del Rei, la Cambra de la Reina i diverses galeries que enlluernen per la seva complexitat i precisió.
Jardins Penjants de Babilònia
L´existència dels Jardins Penjolls de Babilònia és un dels misteris més grans de l´antiguitat. Es creu que van ser construïts pel rei Nabucodonosor II al voltant de l'any 600 aC com un regal per a la seva esposa, Amitis, que estranyava les muntanyes verdes de la seva terra natal. Situats a Babilònia, prop del riu Eufrates (a l'actual Iraq), aquests jardins haurien estat una obra mestra de l'enginyeria, amb terrasses escalonades plenes d'exuberant vegetació.
Tot i que cap relat directe ha estat confirmat, els historiadors antics descriuen un complex sistema d'irrigació que pujava l'aigua des del riu Eufrates fins a les terrasses superiors, una mica extremadament avançat pel seu temps. No obstant això, alguns experts creuen que mai no van existir a Babilònia i podrien haver-se confós amb jardins a Nínive.
Far d'Alexandria
Construït entre els anys 280 i 247 aC a l'illa de Pharos, prop d'Alexandria, Egipte, aquest far va guiar navegants a través de les perilloses aigües que envoltaven el port. Dissenyat per Sòstrat de Cnido durant el regnat de Ptolemeu II Filadèlf, el Far d'Alexandria aconseguia una altura d'aproximadament 120 metres, cosa que ho feia la segona estructura més alta del món antic, només superada per la Gran Piràmide de Gizeh.
El far consistia en tres seccions: una base quadrada, una secció mitjana octogonal i un cim cilíndric que albergava un mirall de bronze, el qual reflectia la llum del sol durant el dia i el foc durant la nit. Els vaixells podien veure'l des d'una distància de fins a 50 quilòmetres. Desafortunadament, el far va ser destruït per una sèrie de terratrèmols entre el segle XIV i XV.
Mausoleu d'Halicarnàs
Construït al segle IV aC per a Mausolo, sàtrapa de Caria, el Mausoleu de Halicarnàs va ser una estructura funerària imponent a la ciutat de Halicarnàs (actualment a Turquia). Va ser manat a construir per Artemisia, la seva esposa i germana, per commemorar la seva mort. Aquest mausoleu, que feia uns 45 metres d'alçada, impressionava tant per la mida com per l'exquisida decoració escultòrica.
El talent dels escultors grecs de l'època va quedar plasmat a les figures i detalls que adornaven els murs i les columnes. L'estructura incloïa una base de marbre amb frisos que representaven escenes de batalla. El mausoleu va ser decorat amb escultures espectaculars danimals, guerrers i déus mitològics. Va ser destruït per terratrèmols a l'Edat Mitjana, però el seu llegat segueix present, ja que el concepte de mausoleu es deriva del nom de Mausolo.
Estàtua de Zeus a Olímpia
La Estàtua de Zeus va ser creada per l'escultor grec Fidias al voltant de l'any 435 aC i estava ubicada al temple de Zeus a Olímpia, la ciutat on se celebraven els antics Jocs Olímpics. Zeus, el déu suprem del panteó grec, era representat assegut en un tron de fusta decorat amb ivori, or i pedres precioses.
L'estàtua feia prop de 13 metres d'alçada i la seva grandària era tan gran que els visitants sentien que, si el déu s'aixequés, el seu cap travessaria el sostre del temple. El tron de Zeus estava ricament adornat amb figures d'esfinxs, déus i herois. Les descripcions antigues destaquen la magnífica expressió de serenitat i poder a la cara de Zeus. Tot i la seva grandesa, l'estàtua va ser destruïda en algun moment, probablement quan el temple va ser arrasat per un incendi al segle V dC
Colós de Rodes
El Colós de Rodes va ser una gegantina estàtua del déu Helios construïda per Carés de Lindos a l'illa de Rodas l'any 292 aC per commemorar la victòria sobre l'invasor Demetrio Poliorcetes. L'estàtua arribava als 33 metres d'alçada, fet que la convertia en una de les escultures més grans del món antic. Fet de bronze i ferro, mostrava el déu Helios dempeus, sostenint una torxa i mirant cap a l'horitzó. Tot i que tradicionalment es creu que el Colós estava situat a escapolides sobre el port, cosa que permetia als vaixells passar per sota de les cames, aquesta disposició ha estat àmpliament debatuda pels arqueòlegs moderns. Malauradament, el Colós només es va mantenir dempeus durant 56 anys abans de ser destruït per un terratrèmol el 226 aC Malgrat això, les seves ruïnes es van mantenir al lloc durant segles i van continuar sent una atracció per als viatgers.
Temple d'Artemisa a Efes
El Temple d'Artemisa, també conegut com el Temple de Diana, va ser construït a Efes (actual Turquia) i dedicat a la deessa grega de la caça i la fertilitat. Aquest temple va ser una meravella no només per la seva mida, sinó també per la riquesa de les seves escultures i la bellesa del disseny arquitectònic.
Comptava amb 127 columnes jòniques, cadascuna de 18 metres d'alçada, que es distribuïen al voltant d'una gran cambra central on hi havia l'estàtua d'Artemisa. El Temple d'Artemisa va ser reconstruït diverses vegades a causa d'incendis i atacs bèl·lics. El més devastador va ser provocat per un home anomenat Heròstrat, que el va incendiar l'any 356 aC per tal de guanyar notorietat. Tot i els esforços de reconstrucció, el temple va ser definitivament destruït pels gots al segle III dC Avui dia, només una columna roman en peus, testimoni de la passada grandesa de l'edifici.
Les Set Meravelles de l'Món Antic no només mostren l'esplendor arquitectònica de les civilitzacions que les van construir, sinó també l'enginy i la imaginació dels seus habitants. Tot i que la majoria d'aquestes estructures han desaparegut, el seu llegat continua viu a la memòria col·lectiva i als relats que inspiren admiració i sorpresa per la capacitat humana.