La lladre de llibres, l'adaptació de la novel·la best-seller de Markus Zusak, ha aconseguit el número u a la taquilla espanyola, desbancant grans produccions com El Hòbbit: La desolació de Smaug. Aquest drama històric, ambientat durant la Segona Guerra Mundial, ha recaptat més de 900.000 euros el primer cap de setmana a Espanya, i s'ha convertit en un èxit inesperat en un mercat on predominaven altres gèneres.
L'èxit de La lladre de llibres a la taquilla espanyola
El cap de setmana de la seva estrena, La lladre de llibres va generar una recaptació propera als 900.977 euros, aconseguint posicionar-se en el primer lloc a la taquilla espanyola. Aquesta adaptació cinematogràfica s'ha basat en l'obra homònima de Zusak, i el seu èxit al nostre país contrasta amb l'exercici més moderat en altres mercats internacionals com els Estats Units, on no ha tingut un impacte tan rellevant en termes de recaptació.
Als Estats Units, per exemple, la pel·lícula, que va ser llançada en un nombre limitat de cines, ha acumulat al voltant de 19,7 milions de dòlars (aproximadament 14 milions d'euros) en les primeres deu setmanes en cartellera. Tot i no generar grans ingressos internacionals, el seu impacte a Espanya ha estat diferent, destacant-se la primera setmana de gener de 2014 com la pel·lícula més vista al país.
Competència a la taquilla
No va ser sol El Hòbbit: La desolació de Smaug la pel·lícula que va perdre el seu lideratge. A més, altres cintes populars en aquell moment, com Agost y el metge, també es van veure superades per la història de Liesel i la seva travessia enmig d'Alemanya nazi. Agost, una comèdia dramàtica protagonitzada per pesos pesants com Meryl Streep i Julia Roberts, va aconseguir recaptar uns 732.000 euros el mateix cap de setmana, ubicant-se a la segona posició.
Mentrestant, el metge, l'adaptació de l'obra de Noah Gordon, va ocupar el tercer lloc, amb una recaptació de 657.000 euros, acumulant un total de més de 4,4 milions d'euros des de la seva estrena les setmanes anteriors. Aquest drama històric havia mantingut una sòlida presència als cinemes espanyols, encara que no va poder resistir l'empenta de La lladre de llibres.
Impacte d'altres pel·lícules al mercat espanyol
Altres títols rellevants en cartellera en aquell moment incloïen pel·lícules com La vida secreta de Walter Mitty, que es va col·locar a la quarta plaça amb 494.680 euros recaptats, sumant un total de 4,85 milions d'euros en cinc setmanes d'exhibició. Aquesta comèdia dirigida i protagonitzada per Ben Stiller va tenir un impacte menor a la taquilla espanyola en comparació del que s'esperava, però es va posicionar com una alternativa atractiva a les sales.
D'altra banda, El Hòbbit: La desolació de Smaug, després de dominar les llistes al desembre, va caure al cinquè lloc amb una recaptació de 491.225 euros, encara que ja havia acumulat 16,14 milions d'euros en total, i es va convertir en una de les pel·lícules més taquilleres del 2013 a Espanya. Tot i la disminució en ingressos, l'aventura de Peter Jackson va continuar sent un èxit comercial considerable, encara que va ser superada per La lladre de llibres i altres estrenes recents durant aquest mes.
Acompliment de Frozen, L'únic supervivent i altres pel·lícules
Juntament amb les esmentades, Frozen: El regne de el gel, l'exitosa pel·lícula d'animació de Disney, va continuar la seva carrera en cartell. La setena setmana, la cinta va acumular 431.919 euros més, i es va acostar als 14 milions d'euros en ingressos totals. La gran acollida de Congelat, impulsada pel seu èxit internacional i la seva nominació a l'Oscar, ha marcat una important fita a les pel·lícules d'animació estrenades durant aquest any.
Una altra pel·lícula rellevant va ser L'únic supervivent. Aquest drama bèl·lic protagonitzat per Mark Wahlberg va tenir una acollida moderada a Espanya, aconseguint 291.299 euros el segon cap de setmana, acumulant un total d'1,43 milions d'euros. Encara que el seu èxit va ser molt més gran al mercat nord-americà, a Espanya no va aconseguir captar tant interès, encara que va mantenir una presència notable a la taquilla.
D'altra banda, Paranormal Activity: Els assenyalats va tancar el llistat a la desena posició amb 230.177 euros. Aquesta entrega de la popular franquícia de terror no va aconseguir assolir les expectatives quant a ingressos, acumulant 1,1 milions d'euros des de la seva estrena.
La clau de l'èxit a la taquilla de La lladre de llibres
L'èxit de La lladre de llibres a Espanya no es pot atribuir únicament a la seva popularitat com a novel·la. La pel·lícula toca temes humans universals que ressonen profundament a l'audiència espanyola, com el valor de les paraules, la lectura com a refugi en temps d'adversitat, i la lluita per la supervivència durant la guerra. La seva ambientació a l'Alemanya nazi i la relació familiar entre els protagonistes fan que aquest film sigui una experiència emocionalment impactant per als espectadors.
A més, la pel·lícula compta amb un repartiment excepcional, liderat per Geoffrey Rush al paper de Hans Hubermann, i Emily Watson com Rosa Hubermann. L'actuació de la jove Sophie Nelisse, qui interpreta Liesel Meminger, ha estat aclamada per la crítica, ressaltant la seva capacitat per transmetre la innocència i el dolor d'una nena que enfronta els horrors de la guerra.
La combinació d?un guió commovedor, basat en una obra literària de renom, juntament amb interpretacions d?alt calibre, assegura que La lladre de llibres s'hagi destacat en un entorn competitiu, capturant l'atenció d'una audiència diversa i consolidant-ne l'èxit a les sales de cinema espanyoles.
Mentre el mercat cinematogràfic espanyol continuava oferint una varietat de títols, la pel·lícula de Zusak va aconseguir prevaler davant d'altres produccions importants. Tot i comptar amb rivals com Agost i l'èxit continuat de Congelat, la força de la seva història i el context emocional que ofereix va aconseguir connectar de manera única amb els espectadors.
La lladre de llibres no només ha triomfat per la qualitat narrativa, sinó també per la capacitat de generar reflexions profundes sobre la història, la guerra i la importància de la literatura. En un panorama cinematogràfic ple d'efectes especials i de grans produccions, aquesta pel·lícula ha demostrat que una història humana pot ressonar de manera profunda i perllongada en la memòria de l'audiència.