Amb l'arribada de les festes nadalenques, les estrenes d'aquesta setmana s'avancen dimecres, i això també ha fet que es publiquin abans les dades de recaptació del cap de setmana passat a la taquilla espanyola. El Hòbbit: La desolació de Smaug, el segon lliurament de la saga dirigida per Peter Jackson, ocupa el número u per segona setmana consecutiva.
La pel·lícula va aconseguir recaptar 2,5 milions d'euros en aquest període, cosa que eleva el seu total acumulat a Espanya a més de 9 milions d'euros. A nivell global, La recaptació de El Hòbbit: La desolació de Smaug ja ha arribat als 295 milions d'euros i continua pujant, consolidant-se com a èxit de taquilla.
Posició a la taquilla espanyola
En l' segona posició de la taquilla espanyola de la setmana passada es troba Frozen: El regne de el gel, una pel·lícula de Disney que ha estat un veritable èxit tant a Espanya com a la resta del món. Amb una recaptació acumulada als cinemes espanyols de gairebé 9 milions d'euros, la cinta animada està demostrant un interès continu per part de les famílies, cosa que s'ha reflectit en les impressionants xifres.
Pluja de mandonguilles 2 ocupa el tercer lloc a la llista, mentre la comèdia espanyola Tres casaments de més es manté fort a la quarta posició. Gràcies a una recaptació de mig milió d'euros més, la pel·lícula protagonitzada per Inma Cuesta ha arribat a un acumulat de 3,2 milions d'euros en gairebé tres setmanes.
El TOP 10 de la taquilla espanyola
A continuació, el TOP 10 de la taquilla espanyola la setmana passada:
- El Hòbbit: La desolació de Smaug
- Frozen: El regne de el gel
- Pluja de mandonguilles 2
- Tres casaments de més
- 12 anys d'esclavitud
- futbolí
- Els jocs de la fam: En flames
- Free Birds (Vaja galls dindis)
- Sobren les paraules
- el conseller
A mesura que avancen les setmanes, les novetats en cartellera prometen posar interessant el panorama dels cines espanyols. Aquest proper dimecres 25 de desembre, arriben a la gran pantalla diverses pel·lícules com La vida secreta de Walter Mitty, el metge, 47 Ronin i l'esperada estrena de Ninfòman, que probablement mouran les posicions a la taquilla.
Anàlisi de l'èxit de 'El Hobbit: La desolació de Smaug'
L'èxit de 'El Hobbit: La desolació de Smaug' no és fruit de l?atzar. La pel·lícula, dirigida per Peter Jackson, és la segona part del tríptic basat en l?obra clàssica de JRR Tolkien. Després del primer lliurament, El Hòbbit: Un viatge inesperat, les expectatives eren altíssimes per a aquesta seqüela.
Un dels aspectes més cridaners d'aquesta pel·lícula és la incorporació de nous personatges que, si bé no tots són presents al llibre de Tolkien, han estat afegits o redissenyats per fer la història més atractiva cinematogràficament. Entre els més destacats trobem Tauriel (interpretada per Evangeline Lilly) i la reaparició de Legolas (Orlando Bloom), que no apareix al llibre original, però la presència del qual enllaça amb la trilogia de El Senyor dels Anells.
Bilbo, els nans i Smaug
La trama gira al voltant de la missió de Thorin i el seu grup de nans per recuperar la Muntanya Solitària, la llar ancestral dels nans, que ha estat capturada per Smaug, un gegantí drac interpretat amb la veu de Benedict Cumberbatch. Bilbo (Martin Freeman), que acompanya els nans com el seu “saquejador” designat, exerceix un paper crucial en infiltrar-se a la muntanya i enfrontar-se cara a cara amb Smaug. Aquesta escena és una de les més impressionants de la pel·lícula tant per l'espectacularitat visual com per l'impacte dramàtic.
El treball d'efectes especials per a la creació de Smaug va ser aclamat per la crítica, i molts van afirmar que era un dels millors dracs digitals que mai no s'havia vist a la pantalla.
La crítica i recepció
Si bé 'El Hobbit: La desolació de Smaug' va rebre elogis per la seva espectacularitat i fidelitat a l'univers de Tolkien, també van sorgir algunes crítiques. Molts fans de la saga van assenyalar que el to de la pel·lícula contrastava amb la lleugeresa del llibre original. Mentre que El Hòbbit és una història més lleugera i destinada a un públic jove, Peter Jackson va optar per donar-li un to més èpic per connectar-lo amb la trilogia de El Senyor dels Anells.
Les principals crítiques es dirigien cap a la durada de la pel·lícula, que molts consideraven excessiva. Amb més de dues hores i mitja de metratge, alguns espectadors van sentir que la història estava allargada de manera innecessària. Tot i això, Jackson va defensar aquestes eleccions argumentant que era necessari per oferir una visió completa i enriquida del món de la Terra Mitjana.
Afegits no presents al llibre original
'El Hobbit: La desolació de Smaug' també inclou diversos afegits no presents al llibre original. Un exemple prominent és la relació entre l'elf Legolas i Tauriel, que va ser una subtrama romàntica dissenyada específicament per a la pel·lícula. Tot i ser criticada per puristes de Tolkien, molts espectadors van gaudir d'aquesta incorporació, ja que va equilibrar la trama central amb moments de tensió emocional.
El paper dels efectes visuals en lèxit de la pel·lícula
Sens dubte, una de les raons de l'èxit de 'El Hobbit: La desolació de Smaug' va ser el seu impressionant desplegament defectes visuals. La tecnologia utilitzada per Peter Jackson i el seu equip de Weta Digital és avantguarda i va ser fonamental per donar vida a personatges com Smaug i escenaris de fantasia com la Ciutat del Llac. Els detalls a la pell del drac, el moviment fluid i la interacció amb Bilbo van captivar l'audiència.
Un altre moment clau en termes d'efectes és la seqüència del escapament en barrils pel riu, una escena trepidant que va combinar acció real amb CGI. Encara que aquest afegit no es trobava al llibre de Tolkien, va ser ben rebut pels fans de la pantalla gran a causa del dinamisme i espectacularitat visual.
La recaptació global davant de les crítiques
Tot i les crítiques rebudes, 'El Hobbit: La desolació de Smaug' va aconseguir mantenir el seu èxit a la taquilla global. La pel·lícula va assolir els 295 milions d'euros el segon cap de setmana i va continuar augmentant les seves xifres les setmanes següents. Encara que no va aconseguir el mateix nivell de recepció crítica que les pel·lícules de El Senyor dels Anells, va ser vista amb millors ulls que la seva predecessora, El Hòbbit: Un viatge inesperat.
Amb una barreja de crítica positiva i negativa, aquesta segona part del Hobbit no va dissuadir els espectadors d'acudir al cinema, cosa que reflecteix el poder de les franquícies i el valor de producció que Peter Jackson va portar a la pantalla gran.
La pel·lícula també es va beneficiar del format estès, que posteriorment va llançar escenes addicionals per al públic més exigent. Això va afegir diversos minuts extra que van ajudar a la narrativa i el desenvolupament de personatges.
Amb l'èxit ja garantit, malgrat els detractors del model de trilogia, El Hòbbit demostrava una vegada més que la Terra Mitjana seguia sent un lloc irresistible per a milions d'espectadors arreu del món, que no dubtaven a endinsar-se en les aventures de Bilbo, els nans i les seves lluites contra l'imponent Smaug.
Podem dir que El Hòbbit: La desolació de Smaug va ser una pel·lícula que, malgrat les crítiques, va saber trobar el seu lloc tant a la taquilla com al cor dels fans. El desplegament visual i la fidelitat a l'univers de Tolkien van assegurar-ne l'èxit. Peter Jackson va demostrar, una vegada més, ser el director perfecte per dur a terme aquesta ambiciosa empresa i tancar un altre capítol fantàstic al cinema.