En el medi artístic, són molts els quadres que han aconseguit aquesta fama que s'han tornat icònics, tant dins del món de l'art com a la cultura popular. Un d'aquests quadres és el Crit, l'obra més emblemàtica del noruec Edvard Munch. Creada quan el pintor estava als seus 30 anys, aquesta pintura s'ha convertit en símbol del expressionisme europeu i de la desesperació humana. De fet, hi ha quatre versions de el Crit, una de les quals es troba a la Galeria Nacional de Noruega, dos al Museu Munch, i una última en una col·lecció privada.
Aquesta obra ha suscitat interès no només per la seva tècnica i simbolisme, sinó també pels sorprenents preus que ha assolit en subhastes públiques. Una de les seves versions va ser venuda per 119.9 milions de dòlars en una subhasta celebrada per Sotheby's a Nova York el 2012, convertint-se en una de les obres més cares mai venudes. Però, què representa realment aquest quadre i quina és la seva història?
El simbolisme d''El Grito': l'angoixa existencial
El Crit ha estat interpretat com un poderós símbol de la angoixa i desesperació existencial de l?home modern. La figura central, de característiques andrògines, sembla emetre (o escoltar) un crit, un so que sembla que travessa tot l'espai circumdant. Molts especialistes han debatut si la figura està expressant un crit de por o si està reaccionant a un crit provinent de l'entorn. De fet, el mateix Munch va escriure al seu diari el 1891:
«Anava pel carrer amb dos amics quan el sol es va pondre. De cop i volta, el cel es va tornar vermell sang i vaig percebre un estremiment de tristesa. Un dolor esquinçador al pit… Els meus amics van seguir caminant i jo em vaig quedar allà, tremolant de por. I vaig sentir que un crit interminable travessava la natura.»
Aquest extracte del seu diari reflecteix la inspiració que va portar Munch a plasmar aquesta obra, una experiència personal de profunda angoixa associada a un capvespre al turó d'Ekeberg, amb Oslo de fons.
El paisatge de fons i el simbolisme del color
El paisatge que apareix al fons de el Crit representa la ciutat de Oslo, vista des del turó de Ekeberg. Aquesta ubicació és especialment significativa no només perquè va ser l'escenari real de l'experiència de Munch, sinó perquè l'artista aconsegueix transformar un paisatge tranquil en un espai d'angoixa mitjançant l'ús del color. Els tons càlids com el vermell i el taronja dominen el cel i l'aigua, mentre que els tons freds, en gris i blau, defineixen el fiord i les àrees més baixes del quadre.
L'ús de colors complementaris i formes retorçades al fons reforcen el dinamisme i la vibració emocional de l'obra. Els estudis sobre la pintura han suggerit que Munch va captar en aquesta obra la dimensió del so, generant un impacte visual que sembla estar en moviment constant. Aquest ritme visual és una de les característiques més importants de lobra.
Anàlisi estilística i tècnica
Pel que fa a la tècnica, el Crit va ser pintat en diverses versions utilitzant tempera sobre cartró o olis, cosa que li dóna una textura única i una certa brutalitat visual que reforça el missatge de desesperació. Les línies ondulades que dominen la composició contrasten amb les línies rectes del pont i les figures que es veuen al fons, creant una tensió visual que transmet caos i serenitat simultàniament.
La distorsió de les figures i els elements del paisatge és també una de les marques distintives d'aquesta obra. El personatge principal està retratat d'una manera intencionadament antinaturalista, cosa que permet que el seu sentiment de desesperació es projecti sobre la natura. El cel, el fiord i el pont semblen vibrar juntament amb la figura, reforçant la idea que l'angoixa es reflecteix a tot l'entorn.
Història del quadre
Al llarg dels anys, el Crit ha estat objecte de controvèrsies i esdeveniments curiosos. El 1994, la versió de la Galeria Nacional d'Oslo va ser robada en plena llum del dia per una banda de lladres que van deixar una nota sarcàstica: «Gràcies per la falta de seguretat.» Tres mesos després, l'obra es va recuperar gràcies a la cooperació internacional.
En un altre incident, a l'agost de 2004, la versió exposada al Museu Munch va ser robada a mà armada. Es va pensar que la pintura podria haver estat destruïda, però va ser recuperada dos anys més tard, encara que havia patit danys irreparables a causa de la humitat. Aquests robatoris han afegit capes de misteri i tragèdia a la història de el Crit, fent-ho encara més llegendari.
Interpretacions i llegat cultural
L'impacte de el Crit ha transcendit el món de l'art. Des de la seva creació, l'obra ha estat adoptada com un icona cultural que representa l'angoixa humana. Des de la portada de la revista Time fins a la interminable paròdia a la cultura popular (incloent referències en programes de televisió i pel·lícules), la figura de Munch ha guanyat un lloc en la imaginació col·lectiva.
Molts consideren que el Crit és comparable amb La Mona Lisa de Leonardo da Vinci pel que fa a la seva influència i ressonància cultural. El simple fet que la figura hagi esdevingut un símbol reconeixible a tot el món, fins i tot fora del context artístic, parla de la seva poderosa capacitat per connectar emocionalment amb l'espectador.
L'obra de Munch no només reflecteix la seva pròpia angoixa personal, sinó que també ens convida a reflexionar sobre la vulnerabilitat i l'aïllament de l'ésser humà a la modernitat.