Més d'una vegada hem sentit el mite de Pie Grande. Tot i això, el que va començar com una llegenda ha cobrat un cert interès en la comunitat científica, especialment amb la recent investigació de la Universitat d'Oxford i el Museu de Zoologia de Lausanne, que s'han proposat seguir les empremtes genètiques del Yeti. Les proves genètiques que estan fent busquen determinar la possible existència d'un humanoide no classificat dins de la genètica humana moderna, una troballa que podria revolucionar la nostra comprensió de l'evolució humana.
Qui és Peu Gran?
Peu Gran, conegut també com Bigfoot o Sasquatch, és descrit com una criatura amb l'aspecte d'un primat gegant, cobert de pèl i amb una estatura imponent que ronda entre 1.83-2.13 metres. Les llegendes sobre la seva presència s'estenen per tot el nord-oest d'Amèrica del Nord, especialment a les muntanyes i boscos dels Estats Units i el Canadà.
Durant dècades, s'han reportat albiraments d'aquesta criatura a diverses parts del món. No obstant això, la majoria d'aquests relats han estat desestimats com a enganys o fenòmens naturals mal interpretats. Tot i que la prova física de l'existència de Pie Grande ha estat esquiva, això no ha detingut els científics com Bryan Sykes, del Wolfson College d'Oxford, que ha decidit portar una investigació sistemàtica per analitzar restes presumptament atribuïdes a aquesta mítica criatura.
Les investigacions científiques: Què busquen demostrar?
Els esforços científics recents no només se centren a determinar l'existència de Peu Gran, sinó que també investiguen altres humanoides llegendaris com el ieti (l'Home de les Neus de l'Himàlaia), el Migoi, l'Almasty de les muntanyes del Caucas i l'Orang Pendek de Sumatra.
El projecte de Sykes basa la seva investigació en una recopilació de proves acumulades durant cinquanta anys pel zoòleg Bernard Heuvelmans, conegut per les seves exploracions i la recerca d'espècies no descobertes. Aquesta col·lecció inclou restes de cabell, empremtes i altres fragments orgànics que, mitjançant proves genètiques avançades, s'estan analitzant per trobar qualsevol evidència d'ADN que no coincideixi amb espècies ja conegudes.
Les proves d'ADN, que en el passat només permetien anàlisis limitades, han millorat significativament gràcies a l'avenç de la ciència forense. Això ha permès que mostres antigues de cabell o altres restes puguin ser processades amb una precisió molt més gran, oferint resultats més concloents. Si les proves mostren un ADN únic, això podria suggerir l'existència d'una mena d'homínid no registrada als nostres temps moderns.
Què heu trobat fins ara?
Fins ara, els resultats han estat mixts. Segons el professor Sykes, de les mostres analitzades, algunes han resultat ser d'animals comuns, com óssos, cavalls i óssos rentadors. No obstant això, hi ha casos intrigants, com ara la troballa de pèls que van mostrar una correspondència amb l'ADN d'un fòssil d'ós polar (Ursus maritimus) de fa més de 40.000 anys, cosa que planteja més preguntes sobre les possibles connexions entre aquests albiraments i espècies extintes o híbrids animals.
Un exemple sorprenent d'aquesta investigació va ser la detecció d'ADN vinculat a un ancestre comú d'óssos polars i óssos marrons en mostres recollides a l'Himàlaia. Aquesta connexió genètica va portar a la hipòtesi que algunes de les llegendes del Yeti podrien estar basades en albiraments d'una mena d'ós desconeguda que podia haver habitat regions remotes.
Els misteris del Yeti: Hibridació o supervivència?
El cas del Yeti ha estat objecte de fascinació des de fa més de 70 anys. El 1951, una expedició a la Muntanya Everest liderada per l'alpinista britànic Eric Shipton va tornar amb imatges d'empremtes gegants a la neu. Aquestes fotografies van despertar una onada dinterès que perdura fins als nostres dies.
Alguns científics han proposat la teoria que el Yeti podria ser una espècie híbrida, descendent del gigantopitec, un primat gegant que va viure a Àsia fins fa aproximadament 100.000 anys. Aquest vincle, encara que especulatiu, és una de les moltes teories que inspira els investigadors a seguir buscant respostes a les muntanyes nevades de l'Himàlaia.
Peu Gran i l'Homo sapiens? Noves hipòtesis
A banda de la possibilitat que Pie Grande sigui una espècie no descoberta, hi ha hipòtesis que proposen que es podria tractar d'una branca aïllada dels neandertals o d'una altra espècie humana extinta que va sobreviure en refugis remots. Això és particularment rellevant, atès que estudis recents han mostrat que el ADN neandertal forma part del genoma dels humans moderns, en un petit percentatge.
Aquesta barreja genètica amb espècies humanes antigues ha portat alguns a suggerir que Pie Grande podria ser un homínid supervivent, cosa que explicaria els nombrosos albiraments en zones muntanyoses remotes on les condicions extremes haurien permès a aquesta espècie viure relativament aïllada de la resta de la humanitat.
Les proves d'ADN: Resultats fins ara i els propers passos
En els darrers anys, s'han sotmès a proves nombroses mostres de cabell i altres restes atribuïdes tant al Yeti com al Peu Gran. Alguns dels resultats obtinguts han estat sorprenents. Per exemple:
- Cabells recollits a l'Himàlaia que van resultar pertànyer a óssos marrons i cavalls.
- Una mostra de cabell de possible Peu Gran a Amèrica del Nord que va ser d'un ós negre.
- Tot i això, dues mostres de pèl analitzades a Bhutan i Ladakh van mostrar coincidències genètiques amb l'ADN de fòssils d'óssos polars de fa 40.000 anys, cosa que va plantejar noves hipòtesis sobre un possible híbrid entre óssos polars i marrons.
Aquestes proves han estat publicades a revistes científiques de renom, com Proceedings de la Royal Society B, oferint al món acadèmic una base rigorosa per seguir investigant aquestes fascinants llegendes. Tot i que fins ara no s'ha trobat evidència definitiva de l'existència de Pie Grande o el Yeti, els avenços genètics segueixen obrint noves oportunitats per fer anàlisis més profunds.
El paper dels testimonis i els albiraments
L'interès en criatures com el Yeti i la Pie Grande no es basa només en proves físiques, sinó també en els nombrosos relats d'albiraments. Des d'Amèrica del Nord fins a Àsia, hi ha centenars de persones que afirmen haver vist criatures de gran estatura, cobertes de pèl, i amb característiques similars a les descrites en llegendes.
aquests relats han estat recollits per científics que apliquen noves tècniques per tractar-los amb un enfocament més sistemàtic. Es demana a les persones que han reportat albiraments que proporcionin qualsevol fragment o rastre físic relacionat amb aquestes criatures. Malgrat l'escepticisme general, els testimonis insisteixen que allò que han vist no pot ser explicat com a simples errors de percepció.
Cada any, se sumen nous albiraments de Peu Gran, especialment a les zones boscoses del nord-oest dels Estats Units. Tot i que molts d'aquests informes són refutats com a enganys o confusions amb altres animals, la persistència d'aquestes històries continua alimentant el desig de trobar evidència concloent.
Tot i que l'existència de Pie Grande o el Yeti encara no està confirmada, la investigació científica proporciona una plataforma sòlida per seguir examinant les proves. Les millores en la tecnologia genètica ens acosten cada cop més a resoldre un dels misteris més intrigants de la criptozoologia.