Cultura egípcia: Des de l'esplendor del passat a la seva influència actualment

La cultura egípcia és una de les més antigues que es coneixen. Iniciada al Neolític, molts dels seus costums i creences perduren fins avui. Al llarg de 3.000 anys, van deixar importants obres com les piràmides de Gizeh, el Temple de Karnak i la Vall dels Reis, construccions que segueixen mostrant fragments d'una civilització fascinant. En aquest especial, aprofundirem en la cultura de l'Antic Egipte, així com la seva influència en la cultura moderna egípcia. T'atreveixes a conèixer un dels llegats més sorprenents del món?

Cultura de l'Antic Egipte (des del 3150 a. C. fins al 535 d. C.)

Origen i història

El antic Egipte es va originar al marge del riu Nil, un entorn que va afavorir el sorgiment d'una civilització pròspera. Aquest riu ha estat considerat la font de vida d'Egipte. Heròdot ho descrivia com “un do del Nil” i és que, gràcies a les crescudes anuals, els egipcis van aconseguir un fèrtil terreny que els va permetre cultivar. De fet, les aigües del Nil permetien el cultiu d'una àmplia varietat de plantes com el arròs, blat de moro i síndria, fonamentals a la seva dieta.

Gràcies a aquesta estabilitat econòmica, van poder construir una societat jeràrquica i altament religiosa, que va desembocar en la formació del primer Estat cap al 3150 a. C. sota el faraó Narmer, l'unificador de l'Alt i el Baix Egipte. Durant el període del Imperi Antic (2700 – 2200 a. C.), van florir les arts i es van aixecar les primeres piràmides. Aquest període també va veure el sorgiment d'un sistema social on el faraó era vist com una deïtat a la terra.

El Imperi Nou (1567 – 1085 a. C.) va ser l'Edat Daurada d'Egipte. Durant la Dinastia XVIII, la civilització va aconseguir la seva màxima esplendor material i cultural, i es van construir alguns dels temples més imponents de la història, com Karnak i Abu Simbel. Durant aquest període també es van realitzar campanyes militars que van expandir el territori egipci cap a Núbia i Canaan. La riquesa acumulada va permetre als faraons com Tutankamon ser enterrats amb abundants objectes preciosos.

No obstant això, cap al 1075 aC va començar la decadència del país. Les disputes internes i les invasions estrangeres, com les dels hicsos, van portar a la divisió de l'imperi. La civilització egípcia va mantenir certa estabilitat fins al 535 dC, quan l'emperador bizantí Justinià I va prohibir el culte a la deessa Isis, marcant el final oficial de l'Antic Egipte.

Religió i mitologia

La religió va ser fonamental a la vida egípcia. Els egipcis eren politeistes, adoraven una àmplia gamma de déus representats en formes animals i humanes. Entre els més importants destaquen Ra (déu del Sol), Isis, Osiris, Horus y Anubis, el déu de la momificació.

El faraó era considerat un déu vivent, fill del déu Horus, i la seva autoritat estava directament relacionada amb la intervenció divina. De fet, només el faraó podia actuar com a intermediari entre els déus i els humans, i la seva mort se celebrava amb grandioses cerimònies fúnebres.

El concepte de vida després de la mort també va jugar un paper clau. Els egipcis creien que l'ànima estava composta per diverses parts: el Ka (força vital), el Ba (l'esperit individual) i el Ren (el nom, que assegurava la immortalitat). Per garantir una vida eterna, es va perfeccionar la tècnica d'embalsamament i s'enterraven els morts amb objectes valuosos que podrien necessitar a l'altre món.

Art i arquitectura

Les piràmides, els temples i les estàtues colossals són els símbols més representatius del art i larquitectura egípcia. Els egipcis van inspirar el seu art a la religió ia l'exaltació de la monarquia. Gairebé totes les seves obres d'art –escultura, pintura, arquitectura– estaven orientades a glorificar els déus i els faraons.

Les piràmides, per exemple, van ser grans tombes construïdes per a faraons i nobles. La més destacada és la Gran Piràmide de Gizeh, construïda amb milions de blocs de pedra en honor al faraó Keops. Les escultures, com les esfinxs i les colossals figures de Ramsès II a Abu Simbel, simbolitzaven la grandesa i poder dels governants.

La pintura egípcia també tenia un propòsit religiós. Els murals i relleus en temples i tombes narraven la vida del difunt i els seus èxits a la terra, a més de representar escenes de la mitologia egípcia. Els artistes no cercaven el realisme, sinó la representació simbòlica, utilitzant colors plans y formes simètriques.

Ciència i tecnologia

L'Antic Egipte va ser una civilització pionera a ciència i tecnologia. Els seus avenços van abastar camps com ara la medicina, l'astronomia i l'enginyeria.

En medicina, registraven malalties i tractaments en papirs mèdics que mostren un notable coneixement del cos humà. Van realitzar cirurgies bàsiques i tenien mètodes avançats d'embalsamament.

En astronomia, el Nil va jugar un paper fonamental. Per predir les seves inundacions, els sacerdots estudiaven els cicles de les estrelles, cosa que va portar al desenvolupament d'un calendari solar de 365 dies, que va servir de base per al calendari modern.

També van ser experts en enginyeria. A més de construir imponents monuments de pedra, van desenvolupar sistemes d'irrigació i canals que van permetre l'agricultura a terres àrides.

Cultura actual d'Egipte

Religió actualment

En l' Egipte modern, l'Islam és la religió predominant. Aproximadament el 90% de la població egípcia practica el Islam sunnita. Tot i la influència de la religió, el país ha estat històricament una cruïlla de cultures i religions, i prop del 10% de la població són cristians coptes.

L'impacte de l'Islam és visible a la vida quotidiana: les pregàries diàries, l'arquitectura de les mesquites i el calendari basat en el calendari lunar islàmic. El mes de Ramadà és una de les festivitats més importants del país, i els carrers es transformen quan la població musulmana dejuna durant les hores diürnes.

Literatura i música contemporània

La literatura a Egipte ha estat marcada per figures com Naguib Mahfuz, qui va guanyar el Premi Nobel. Les seves obres capturen les tensions socials i polítiques de l'Egipte modern combinant tradició i modernitat.

A la música, Egipte té una llarga tradició de música clàssica àrab, sent Om Kalsoum una de les cantants més influents del segle XX. Actualment, la música pop ha guanyat popularitat, cohabitant amb gèneres tradicionals com la música shaabi, que s'escolta en casaments i festivals.

Dansa i cinema egipcis

La ballar ha estat una part important de la cultura egípcia des de temps antics. El tahtib, una lluita amb bastons, i la dansa de cavalls segueixen sent pràctiques tradicionals en algunes àrees rurals. No obstant això, la dansa de ventre és la forma més reconeguda a nivell mundial, present a festivals i celebracions nacionals.

El cinema egipci, per la seva banda, és el més influent del món àrab. Al llarg dels segles XX i XXI, ha produït una rica varietat de pel·lícules que reflecteixen aspectes socials, polítics i culturals del país. Youssef Chahine és un dels directors més reconeguts internacionalment.

Llegat cultural i art

El llegat cultural d'Egipte ha influït en múltiples àrees com les ciències, les arts i la literatura. La influència en la arquitectura és evident en monuments com les mesquites de Ibn Tulun i les tombes i sarcòfags exposats a museus de tot el món. Estàtues i obeliscs es van erigir per honrar els faraons, mentre que l'art copte va representar la transició de les cultures paganes a la cristiana.

En resum, Egipte no només ha estat bressol d'una de les civilitzacions més poderoses de la història, sinó que continua sent una referència cultural al món àrab, amb un patrimoni i llegat que continua vigent actualment.