La salsa és un dels gèneres més representatius dels llatinoamericans i, potser, un dels que compta amb una història més rica i variada. Tot i la proliferació d'altres gèneres musicals contemporanis, la salsa ha mantingut la seva vigència durant dècades gràcies a la seva fusió rítmica, el seu caràcter altament ballable i la seva capacitat per a cada generació d'apropiar-se dels sons i donar-li un toc propi.
Aquest gènere no només desperta passions a nivell sonor, sinó també a nivell cultural, ja que moltes de les seves lletres han servit per expressar les emocions i les circumstàncies dels sectors més populars. Així, la salsa més que només un gènere musical, és un fenomen cultural, i els qui es dediquen a interpretar-la han de posseir certes característiques, ja que no és senzill ser un cantant de salsa sense un profund coneixement i un maneig tècnic de certs elements.
El ritme com a base del gènere
Una característica determinant de l'èxit com a intèrpret de salsa és, sens dubte, el domini del ritme. Des dels seus orígens, la salsa ha pres el ritme cubà com a base per al seu desenvolupament, especialment el són montuno, que s'ha entreteixit amb altres gèneres afrocaribenys com el mambo, la plena i el bolero.
La música caribenya aporta un aire inconfusible de sensualitat a la salsa, un element present des dels seus inicis, i que continua sent fonamental actualment. El cantant de salsa ha de posseir coneixements profunds sobre aquests ritmes, especialment aquells originats a Cuba i Puerto Rico, ja que comprenen la base de gran part de les composicions salseres.
Durada i narrativa a les cançons de salsa
Al contrari del que passa en altres gèneres musicals, les cançons de salsa es destaquen per la durada, que sol sobrepassar els 4 minuts. Això és degut al desenvolupament d'històries o anècdotes que aborden temes com l'amor, la vida quotidiana, les dificultats socials i altres aspectes importants de la vida dels sectors populars. Aquest enfocament a la narrativa és un dels punts clau que diferencien la salsa d'altres gèneres llatins.
A més, moltes de les cançons aborden temàtiques relacionades amb la sensualitat, cosa que genera una connexió emocional amb el públic que el cantant ha de ser capaç de transmetre. L'ús de la veu a la salsa és molt important; ha de ser alhora potent, però també subtil, amb un timbre suau que faciliti la interpretació daquests temes melòdics.
El fenomen cultural de la salsa
Més enllà del seu valor com a gènere musical, la salsa és vista també com un fenomen cultural, per la seva capacitat de transcendir barreres socials i geogràfiques. El seu naixement es relaciona amb els barris humils de Nova York a la dècada dels 60 i 70, quan músics d'origen llatí, la majoria cubans i porto-riquenys, van començar a barrejar sons dels seus països d'origen amb influències del jazz afroamericà.
L'ascens de la salsa com a fenomen cultural ha estat marcat per la integració d'elements d'altres gèneres com el mambo, la guaratxa i el son montuno. Aquests gèneres, associats en gran mesura a la classe baixa ia les comunitats afroamericanes i llatines, constitueixen la columna vertebral de la salsa.
Així, al llarg de la seva història, la salsa ha funcionat com una plataforma per expressar les emocions, frustracions i lluites de les classes treballadores i marginalitzades. Això ha contribuït a fer que la salsa trenqui barreres socials, popularitzant-se en sectors on altres gèneres no aconsegueixen impactar.
La constant evolució de la salsa
Com altres gèneres musicals, la salsa ha evolucionat al llarg del temps, incorporant nous ritmes i arranjaments musicals. Avui dia, podem reconèixer diversos estils de salsa, com la salsa dura o la salsa brava, que van sorgir als carrers de Nova York durant la dècada dels 70. Més endavant, amb l'arribada de la salsa romàntica als anys 80, el gènere es va suavitzar i van començar a predominar les cançons d'amor i desamor sobre els missatges polítics i socials de dècades anteriors.
La capacitat dels intèrprets de salsa per adaptar-se a aquestes tendències ha estat clau per mantenir-ne la rellevància. Els veritables cantants salsers de trajectòria compten amb un profund coneixement dels diferents elements musicals que constitueixen el gènere i són capaços d'innovar constantment, afegint nous arranjaments i idees a les composicions. Aquesta combinació de tradició i evolució representa un dels aspectes més fascinants de la salsa.
Els diferents estils de salsa
Dins l'etiqueta de la salsa podem trobar una gran varietat d'estils que han influït el gènere de maneres úniques. A continuació, es descriuen alguns dels estils més importants:
- Salsa cubana: També anomenada “Casino”, es caracteritza per una instrumentació rica en percussió, amb timbals, congues i bongós com a protagonistes. És comú que les bandes de salsa cubana estiguin conformades per seccions de cordes i metall, cosa que li atorga un so més complex.
- Salsa brava o dura: Aquest estil de salsa es caracteritza per la seva energia i el seu ritme accelerat. Es va desenvolupar principalment a Nova York durant els anys 70 amb exponents com Héctor Lavoe i Willie Colón. La salsa dura és coneguda per les complexes estructures instrumentals i líriques que aborden temes socials i polítics.
- Salsa romàntica: Sorgida als 80, la salsa romàntica va abandonar els temes socials per enfocar-se en l'amor. Va ser popularitzada per artistes com Eddie Santiago i Frankie Ruiz, que van portar el gènere a un públic més ampli.
- Salsa calenya: Famosa per tenir un ritme accelerat que desafia els ballarins, aquest estil de salsa es va desenvolupar a Cali, Colòmbia, i segueix sent famós per la velocitat.
Els instruments indispensables a la salsa
La salsa compta amb una instrumentació variada que enriqueix el so de manera considerable. Els instruments més representatius són els següents:
- Timbals: Aquests són fonamentals en la percussió de la salsa. Ofereixen un so agut i potent que marca els contratemps i accents a la música.
- Congues: Són tambors essencials a la salsa. El seu origen africà es nota en els ritmes que proporcionen, donant a la salsa el seu particular swing.
- piano: Tot i que aquest instrument és d'origen europeu, ha estat adaptat a la salsa per realitzar complexos muntuns o repeticions rítmiques, que s'entrellacen amb les melodies de trompetes i trombons.
- Trombó i trompeta: El metall a la salsa és inconfusible. Tots dos instruments serveixen per afegir força i presència a lestructura musical.
A més d'aquests instruments, també hi ha espai per al contrabaix, l' guitarra i als vibràfons, especialment en els arranjaments influenciats pel jazz llatí.
La combinació d‟aquests sons crea una atmosfera poderosa que s‟ha mantingut vigent al llarg dels anys, i quan s‟executa en viu, pot omplir d‟energia qualsevol pista de ball.
Exponents més influents de la salsa
A través dels anys, la salsa ha estat popularitzada per una sèrie d'artistes que no només han donat forma al seu so, sinó que han convertit el gènere en un dels baluards de la cultura llatina al món. Alguns dels intèrprets més influents són:
- Celia Cruz: La “Reina de la Salsa”, coneguda per la seva inimitable presència a l'escenari, la seva forta veu i el seu característic crit de “Sucre!”.
- Héctor Lavoe: Un cantant ple de carisma i considerat com un dels més grans intèrprets del gènere. Les seves lletres profundes i la seva veu nostàlgica el van convertir en una icona de la salsa brava.
- Willie Colom: Amb el trombó i la capacitat innovadora, Colom es va destacar com un dels músics més creatius de la salsa dura, col·laborant amb Héctor Lavoe i altres gegants del gènere.
- Ruben Blades: A més de ser un reconegut cantant i compositor de salsa, Blades és també una figura política a la seva Panamà natal. Les seves lletres profundes reflecteixen un fort compromís amb les causes socials.
Aquests artistes, entre molts d'altres, van ajudar a fonamentar el llegat de la salsa, fent-la una part integral del patrimoni musical i cultural d'Amèrica Llatina.
Amb el pas del temps, la salsa ha demostrat ser un gènere musical que té la capacitat de transcendir fronteres geogràfiques i culturals. El valor de la salsa no rau únicament en el ritme i la capacitat de fer ballar els qui l'escolten, sinó també en el paper com a vehicle d'expressió cultural i social.