Recordes les teves classes de historia del arte? el neoclassicisme va ser un estil artístic que va sorgir al segle XVIII a Europa. Aquest estil es basava principalment en les arts decoratives dins un moviment estètic que no es va limitar al vell continent, sinó que va viatjar als Estats Units. Influït pels ideals de la Il·lustració, el neoclassicisme es va inspirar especialment en les formes grecoromanes, d'allà el seu nom: una reinterpretació de l'art clàssic.
L'estil neoclàssic és una reacció cap a altres formes més ornamentades com el Rococó. En contraposició al rococó i al barroc, el Neoclassicisme proposava la tornada a allò simple i allò racional, inspirat en aquests ideals clàssics. Aquí és on observem la seva influència en diverses disciplines: des de la literatura fins a l'arquitectura i l'escultura.
Orígens del Neoclassicisme: Un retorn a allò clàssic
El Neoclassicisme va néixer com una reacció contra l'excés decoratiu i emocional del Barroc i Rococó, estils predominants a Europa del segle anterior. Aquests moviments artístics eren vistos com massa frívols i ornamentats, per la qual cosa els artistes del neoclassicisme van aspirar a un estil basat en la sobrietat, l'equilibri i la raó, característiques associades a l'antiguitat clàssica.
Aquest ressorgiment del clàssic va estar fortament vinculat als descobriments arqueològics de les ruïnes d'Herculà el 1738 i Pompeia el 1748. Aquestes troballes van renovar l'interès per la cultura i l'art de l'Antiga Grècia i Roma, cosa que va influir en diferents formes artístiques. A més, el moviment filosòfic de la Il·lustració va tenir un paper essencial en la consolidació daquest interès per la racionalitat i el progrés.
Amb l'apogeu de la Revolució Francesa i la independència dels Estats Units, l'art neoclàssic es va associar a valors com la llibertat, la democràcia i el patriotisme, descartant l'emotivitat a favor d'un enfocament més racional i moralista.
Els viatges d'intel·lectuals per Europa, coneguts com el Grand Tour, també van contribuir a la difusió d'aquest estil. Aquestes expedicions van permetre als artistes conèixer de primera mà les obres clàssiques i els valors estètics.
Característiques de l'estil neoclàssic a l'art
Simplicitat, simetria i geometria: El Neoclassicisme es basava en línies clares i precises, afavorint composicions equilibrades i ordenades. La simetria i la geometria ordenen els elements de les composicions, cosa que reflecteix l'esperit racionalista del moviment.
Temàtica grecoromana: Els artistes neoclàssics s'inspiraven en la mitologia i la història grecoromana, considerant que aquests temes representaven els valors universals de bellesa, sacrifici i virtut. L'heroisme i l'ideal de la virtut eren recurrents.
Ús moderat del color: A diferència del Barroc, ric en colors dramàtics, el neoclassicisme prefereix tons sobris, gairebé monocromàtics, que no desviïn l'atenció de la forma ni de la narrativa de l'obra. S'aprecia una nitidesa en l'ús de la llum per ressaltar els volums.
Tornada a les proporcions clàssiques: A la pintura, l'escultura i l'arquitectura, la figura humana i els edificis estan emmarcats dins de les proporcions clàssiques. Això, alhora, es relaciona amb l'ideal de bellesa formulat pels antics grecs.
Principals exponents del neoclassicisme
Arquitectura neoclàssica
A l'arquitectura, el neoclassicisme es va caracteritzar per la utilització d'elements propis de l'art clàssic, com ara columnes, frontons i arcs de triomf. Tot i que sempre amb un enfocament sobri i menys recarregat que el Barroc.
Un exemple destacat és Juan de Villanueva, arquitecte espanyol que va dissenyar la façana de la Catedral de Pamplona i la Catedral-Basílica de La nostra Senyora del Pilar de Saragossa. El seu estil es basa estrictament en línies rectes i proporcions clares, cosa que reflecteix a la perfecció les premisses del neoclassicisme.
La majoria dels edificis públics d‟aquest estil tenien com a finalitat simbolitzar la importància de l‟Estat i els valors republicans. Això s'observa en obres com el Capitoli dels Estats Units o el Arc de Triomf a París.
Escultura neoclàssica
L'escultura neoclàssica es va caracteritzar per l'ús del marbre blanc, sense policromia, en homenatge als antics grecs i romans. L'estil imitava fidelment el cànon de proporcions humanes grecoromanes, buscant un ideal de bellesa a través de la simplicitat.
Un dels màxims exponents va ser l?escultor italià Antonio Canova. Canova va esculpir nombroses obres, moltes de temàtica mitològica, entre les quals destaquen Paulina Borghese, Cupido i Psique y Venus Victrix.
Pintura neoclàssica
La pintura neoclàssica va privilegiar la claredat en la composició, la sobrietat en les emocions i el realisme a les representacions. Un dels representants principals d'aquest estil va ser el francès Jacques-Louis David, l'obra del qual El jurament dels Horacis és paradigmàtica del neoclassicisme. A l'obra destaquen les figures humanes de gran realisme, representades amb proporcions clàssiques i distribuïdes de forma simètrica en una composició arquitectònica.
Un altre pintor important va ser Jean Auguste Dominique Ingres, qui va continuar amb els ideals classicistes a la seva obra La gran odalisca, on la figura femenina és representada amb gran precisió anatòmica, encara que amb certes llicències artístiques.
El txec Antonio Rafael Mengs, també va ser una figura rellevant dins de la pintura neoclàssica, destacant-se per la seva destresa tècnica i les seves obres plenes de llum i realisme.
Neoclassicisme a Amèrica
El neoclassicisme no va ser un fenomen exclusivament europeu. A Amèrica, principalment els Estats Units, aquest estil va ser adoptat en l'arquitectura governamental i els monuments públics com a símbol dels ideals republicans. Gran part de la planificació de la ciutat de Washington DC va estar influenciada pel Neoclassicisme, amb estructures com el Capitoli i la Casa Blanca reflectint aquest estil.
A Amèrica Llatina, el neoclassicisme també va tenir un impacte considerable, particularment en països que vivien processos independentistes. Aquí, l'art neoclàssic va ser utilitzat per rendir homenatge als herois de la independència i per a la construcció de noves icones patris.
Per exemple, les figures de Simó Bolívar y José de Sant Martín han estat representades en múltiples obres neoclàssiques al llarg del continent.
A mesura que el segle XIX avançava, el neoclassicisme va començar a perdre força amb l'arribada del Romanticisme, un moviment que buscava exaltar les emocions, la llibertat individual i el sublim en contraposició a l'ordre racionalista del neoclassicisme.
El neoclassicisme, però, va deixar un llegat durador, amb els seus ideals de simplicitat, claredat i moralitat que continuen sent admirats. Encara avui, moltes construccions i obres d'art mantenen vives aquestes influències i perpetuen l'impacte d'aquest moviment a la cultura global.