El Tardor Musical Soriano s'ha consolidat com una de les cites imprescindibles del calendari cultural a Castella i Lleó ia tot Espanya. Cada setembre, Sòria es transforma en un gran escenari on es donen la mà la música simfònica, el barroc, el jazz, el flamenc, les músiques del món i les propostes més contemporà nies. Tot plegat amb una programació cuidada al detall i una història molt lligada a la figura del mestre Odón Alonso.
Al llarg de les edicions, el festival ha anat sumant concerts memorables, estrenes, homenatges i projectes especials que han deixat empremta al públic. Des del retorn de grans orquestres i solistes internacionals, fins a maratons musicals oberts a la ciutadania o cicles documentals dedicats a compositors clau del segle XX, la tardor musical Soriano s'ha convertit en un reflex viu de la diversitat i la força de la música actual.
L'essència del Festival Tardor Musical Soriano
Al seu nucli, la Tardor Musical Soriano Ă©s molt mĂ©s que una successiĂł de concerts: Ă©s un projecte cultural de llarg recorregut que combina excel·lència artĂstica, vocaciĂł pedagògica i un fort arrelament local. Celebrat principalment al Palau de l'Audiència de Sòria i altres espais emblemĂ tics de la ciutat, el festival aposta per portar a la capital soriana algunes de les formacions i artistes mĂ©s destacats del panorama nacional i internacional.
Un dels elements que millor defineixen la seva personalitat Ă©s la relaciĂł amb la figura de OdĂłn Alonso, director d'orquestra i gran impulsor de la vida musical soriana. L?Auditori que acull gran part dels concerts porta el seu nom, i en diverses edicions se li ha retut homenatge explĂcit, reforçant aquest vincle entre memòria, identitat i projecciĂł de futur que caracteritza el festival.
La Tardor Musical Soriano tambĂ© es distingeix per la seva capacitat de combinar tradiciĂł i avantguarda. En un mateix programa hi conviuen grans simfonies del repertori romĂ ntic amb recitals de flamenc contemporani, concerts de cambra d'altĂssim nivell, propostes vocals innovadores o espectacles pensats per a pĂşblic familiar. Aquesta barreja Ă©s un dels secrets del seu èxit i del seu reconeixement creixent fora de Sòria.
Un altre tret essencial Ă©s l'amplitud de formats: el festival no es limita als grans concerts de tarda-nit, sinĂł que ha desenvolupat activitats paral·leles, cicles documentals i maratons musicals que impliquen diferents pĂşblics i generacions. AixĂ, el FOMS es viu com una autèntica festa de la mĂşsica repartida al llarg de diverses setmanes.
La Jove Orquestra Simfònica d'Espanya i el programa “Més Tardor”
Dins l'estructura del festival ha anat cobrant força el programa “MĂ©s Tardor”, una lĂnia paral·lela que amplia l'abast del FOMS i reforça la presència de joves intèrprets. En aquest marc se situa el retorn a Sòria de la Jove Orquestra Simfònica d'Espanya, una formaciĂł nacional integrada per talents emergents que s'ha guanyat un nom propi al panorama orquestral.
Aquesta jove orquestra torna a la capital soriana per oferir tres concerts en format camerĂstic, una manera propera i directa de mostrar el treball dels seus mĂşsics. En comptes del gran format simfònic, s'opta aquĂ per formacions reduĂŻdes que permeten un contacte mĂ©s Ăntim amb el pĂşblic i un repertori molt cuidat, ideal per gaudir en espais com el Palau de l'Audiència.
L'encaix de la Jove Orquestra Simfònica d'Espanya dins del programa “Més Tardor” reforça la idea que el festival no només se centra en grans noms ja consagrats, sinó que també impulsa noves generacions d'intèrprets. Aquest equilibri entre experiència i joventut aporta frescor, diversitat de propostes i un relleu natural a l'escena clà ssica.
A mĂ©s, la presència recurrent d'aquesta formaciĂł subratlla la voluntat del FOMS de teixir vincles estables amb projectes educatius i artĂstics d'Ă mbit estatal, generant sinergies que es tradueixen en una oferta musical mĂ©s rica pel pĂşblic soriĂ i visitant.
Quartet Casals: excel·lència camerĂstica a l'Aula Magna Tirso de Molina
Una de les fites de la programaciĂł Ă©s l'arribada al festival d'una de les formacions de cambra mĂ©s admirades del paĂs: el Quartet Casals. Fundat el 1997 a l'Escola Superior de MĂşsica Reina Sofia, aquest quartet de corda ha acumulat gairebĂ© tres dècades de trajectòria i un recorregut impressionant per les sales mĂ©s prestigioses del mĂłn.
El seu pas per escenaris com el Carnegie Hall de Nova York o el Musikverein de Viena ha consolidat el Quartet Casals com una referència internacional a la música de cambra, reconeixement que es veu reforçat per guardons com el Premi Nacional de Música. El seu debut a la Tardor Musical Soriano era, per tant, una cita molt esperada tant pel públic local com pels aficionats que es desplacen expressament a Sòria.
El concert del Quartet Casals al festival tĂ© lloc al Aula Magna Tirso de Molina, un espai que, per les seves caracterĂstiques acĂşstiques i històriques, resulta idoni per a aquest tipus de repertori. El programa seleccionat inclou obres de Joan Crisòstom d'Arriaga, Ludwig van Beethoven i Dmitri XostakĂłvitx, el que suposa un viatge sonor des del primerenc romanticisme espanyol fins a la modernitat dramĂ tica del segle XX.
La inclusió d'Arriaga connecta amb la tradició musical espanyola, mentre que Beethoven ofereix l'arquetip del quartet clà ssic en la seva plenitud i Xostakòvitx aporta aquest punt d'intensitat expressiva i complexitat que tant sedueix els melòmans. Aquesta combinació d'autors resumeix molt bé la filosofia del festival: respectar el cà non i alhora explorar territoris expressius més exigents.
Raquel Andueza, La Galania i la “batalla d'amor” barroca
Un altre dels noms propis que brillen a la programaciĂł Ă©s el de la soprano Raquel Andueza, acompanyada pel seu reconegut ensemble La Galania. Al seu pas per la Tardor Musical Soriano presenten el programa titulat Una batalla d'amor, centrat en repertori barroc i preclĂ ssic, amb especial atenciĂł a la mĂşsica vocal dels segles XVII i XVIII.
La proposta d'Andueza i La GalanĂa es caracteritza per un enfocament molt personal en què expressivitat del text, l'ornamentaciĂł mesurada i el treball sobre el color de la veu tenen un pes decisiu. Aquest tipus de concerts connecta de manera directa amb l'oient, ja que la temĂ tica amorosa, amb les seves contradiccions i clarobscurs, continua sent plenament vigent.
A travĂ©s d'Ă ries, cantates i peces de carĂ cter mĂ©s Ăntim, el programa traça una autèntica “batalla” emocional on l'amor apareix com a força irresistible, però tambĂ© com a origen de gelosia, desenganys i passions desbordades. L?elecciĂł del repertori i la manera de presentar-lo encaixen molt bĂ© amb l?esperit del festival, que no tem aprofundir en repertoris especialitzats sempre que s?abordin amb proximitat i qualitat.
Aquest concert demostra, a mĂ©s, la voluntat de la Tardor Musical Soriana de cuidar el repertori històric amb criteris d'interpretaciĂł historicista, donant espai a projectes que aposten per instruments dèpoca, afinacions especĂfiques i un treball detallat destil, sense renunciar a un discurs accessible per a tot tipus de pĂşblic.
Yerai Cortés i el tancament flamenc del festival
La programació de la Tardor Musical Soriano també obre la porta a les músiques populars i d'arrel, amb una atenció especial al flamenc. Un exemple n'és la presència del guitarrista i artista alacantà Yerai Cortés, que arriba al festival després d'haver estat nominat com a artista revelació als Grammy Llatins.
El concert de CortĂ©s se situa a la part final de l'ediciĂł, convertint-se en un tancament amb sabor flamenc que contrasta i complementa les propostes simfòniques i camerĂstiques. Juntament amb altres noms de renom internacional, com Paquito D'Rivera o la compositora Gabriela Ortiz, Yerai CortĂ©s reforça el perfil obert i mestĂs del festival.
La seva participació mostra la manera com la Tardor Musical Soriano entén el flamenc: no només com a tradició, sinó com un llenguatge contemporani en constant evolució, capaç de dialogar amb el jazz, la música clà ssica o les músiques urbanes sense perdre la seva essència. Aquesta visió encaixa perfectament amb la vocació del festival d?explorar ponts entre estils i generacions.
El fet de comptar amb artistes vinculats a nominacions i premis internacionals afegeix, a més, un important plus de visibilitat i prestigi a la programació, projectant el nom de Sòria i del FOMS més enllà de les fronteres nacionals.
Grans simfonies a la clausura: Achúcarro i l'Orquestra de València
Una de les clausures mĂ©s recordades de la Tardor Musical Soriano Ă©s la de la XXVI ediciĂł, celebrada el divendres 28 de setembre a les 20:30 hores a l'Auditori OdĂłn Alonso del Palau de l'Audiència. En aquesta ocasiĂł, el colofĂł ​​final va anar a cĂ rrec de la Orquestra de València, dirigida pel seu titular Ramon Tebar, amb la participaciĂł estel·lar del pianista bilbaĂ JoaquĂn AchĂşcarro.
El programa d'aquella tarda va ser un autèntic desplegament del gran repertori simfònic: l'orquestra va abordar obres de Joaquim Rodrigo, el Concert per a piano i orquestra d'Edvard Grieg i la Cinquena Simfonia de Piotr Ilich Txaikovski. Un menĂş musical d´alt voltatge que combinava lirisme, virtuosisme pianĂstic i la intensitat emocional de la simfonia romĂ ntica.
La presència de JoaquĂn AchĂşcarro, un dels pianistes espanyols mĂ©s respectats internacionalment, va elevar encara mĂ©s el perfil d'aquesta clausura. La seva interpretaciĂł del concert de Grieg, sempre exigent tant a nivell tècnic com expressiu, va reforçar aquesta idea de “elenc de luxe” amb què es va voler tancar tres setmanes de mĂşsica a Sòria.
L'impacte d'aquesta clausura va ser notable, ja que va simbolitzar la capacitat del festival per reunir en un mateix escenari una gran orquestra simfònica, un director de prestigi i un llegendari solista. Aquest tipus de cites reforça la imatge de la Tardor Musical Soriano com un festival capaç de mesurar-se amb altres esdeveniments de referència a l'à mbit simfònic.
La 30a ediciĂł: una mirada panorĂ mica a un festival madur
La 30ÂŞ ediciĂł de la Tardor Musical Soriano – Festival Internacional de MĂşsica de Castella i LleĂł va marcar un punt de maduresa especialment significatiu a la trajectòria del FOMS. Presentada en roda de premsa el 9 d'agost del 2022, aquesta ediciĂł va venir acompanyada d'un complet Programa-Llibre descarregable que recollia tots els detalls de la proposta artĂstica.
Durant el mes de setembre, entre els dies 8 i 29, es van publicar nombrosos articles especĂfics dedicats als concerts i les activitats d'aquesta ediciĂł. Entre ells es troben cròniques i avenços com: “La Tardor Musical Soriano clausura la seva 30a ediciĂł amb Andrea Motis”, on es destacava el paper de la cantant i trompetista catalana com a figura central del tancament del festival.
TambĂ© es van incloure ressenyes del cicle documental dedicat a la trucada “GeneraciĂł del 51”, Amb tĂtols com L'home i la mĂşsica, de Laura Sipán, centrat en la figura de AntĂłn GarcĂa Abril, o Deixa'm parlar, de Samuel AlarcĂłn, dedicat a LluĂs de Pau. Aquestes projeccions van suposar una aposta pel format audiovisual com a eina de reflexiĂł sobre la creaciĂł musical del segle XX a Espanya.
Entre els ensembles i artistes convidats en aquesta 30a edició destaquen el Albéniz Trio, guanyador del premi Ensembles Emergents de FestClà sica 2022, la Orquestra Simfònica de Castella i Lleó amb el violinista Frank Peter Zimmermann, el grup vocal The Swingles amb el seu programa “Rewind. Classic Swingles” i la Orquestra Simfònica RTVE, que va oferir un concert-homenatge a Odón Alonso.
La nòmina de grans noms es completa amb formacions corals com el Orfeó Donostiarra, protagonista de la inauguració d'aquesta trentena edició en la celebració del seu 125è aniversari, i artistes de diferents estils com José Mercé, Ainhoa ​​Arteta, German Brass o la pròpia Andrea Motis. Tots ells configuren una edició en què el festival reafirma la seva carà cter internacional i multidisciplinar.
ProgramaciĂł detallada de FOMS 2022: concerts, documentals i maratĂł
La 30a edició del FOMS va desplegar una programació especialment variada, amb un calendari d'esdeveniments que es va anar desgranant al llarg del mes de setembre. A més dels grans noms ja esmentats, el festival va oferir un ampli ventall de propostes simfòniques, de cambra, corals i de música antiga, aixà com activitats cinematogrà fiques i participatives.
Al terreny simfònic, la Orquestra Simfònica de Castella i Lleó va tenir una presència notable amb diversos concerts, incloent una cita dedicada al record de Oreste Camarca. En una altra jornada, la mateixa orquestra es presentava per primera vegada en aquesta edició amb un programa especialment dissenyat per al públic sorià , reforçant el seu vincle estable amb el FOMS.
En l'à mbit coral i simfònic-coral, el Orfeó Donostiarra va protagonitzar la inauguració del festival celebrant el seu 125è aniversari, mentre que el Cor de la Comunitat de Madrid va compartir escenari amb agrupacions com German Brass i la Orquestra Barroca La Spagna, donant lloc a vetllades en què el so vocal i la brillantor dels metalls o dels instruments històrics es van combinar de manera espectacular.
El repertori de cambra va comptar amb propostes com la del Albéniz Trio, guanyador del premi Ensembles Emergents de FestClásica 2022, i la del conjunt La Ritirata, Dirigit per Josetxu Obregón, especialitzat en la interpretació historicista. Aquestes formacions van aportar una mirada detallista i refinada al repertori clà ssic i barroc, amb programes molt treballats.
Pel que fa als solistes i altres projectes, destaquen la presència de Carmen BuendĂa, guanyadora del IX Concurs Internacional “Un futuro DeArte”, que va oferir un recital al Casino, i propostes mĂ©s singulars com la de Abraham Cupeiro amb “Resonant el passat” a la Muntanya Valonsadero, on es combinen la natura, els instruments ancestrals i una concepciĂł molt personal del so.
El festival 2022 també va recuperar el Marató Musical Soriano a la seva XVII edició, celebrat el diumenge 25 de setembre. Aquesta activitat, de carà cter popular i participatiu, permet que diferents agrupacions, aficionats i estudiants pugin a l'escenari per oferir petites actuacions al llarg d'una jornada completa, convertint la ciutat en un gran espai sonor obert a tothom.
Al terreny audiovisual, ja s'ha esmentat el cicle de documentals Halffter, 90 compassos, de Juan Vicente Chuliá, que va obrir la sèrie dedicada a la GeneraciĂł del 51, juntament amb les cintes centrades en AntĂłn GarcĂa Abril i Luis de Pablo. Aquesta combinaciĂł de cinema i mĂşsica va permetre al pĂşblic apropar-se de forma divulgativa als grans creadors espanyols contemporanis, contextualitzant les seues obres i trajectòries.
La programació es va completar amb propostes de gran atractiu popular com l?arribada del cèlebre conte musical “Pere i el llop” a Sòria, pensat per a públic infantil i familiar, i concerts d'artistes tan diversos com José Mercé, que va tornar a la Tardor Musical Soriano, o els ja esmentats The Swingles, amb el seu programa “Rewind. Classic Swingles”, una revisió moderna i molt personal de clà ssics del repertori vocal.
Edicions recents: FOMS 2020, 2019 i el context de la pandèmia
MĂ©s enllĂ de la 30a ediciĂł, la Tardor Musical Soriano ha demostrat una notable capacitat de adaptaciĂł a contextos complicats, com el derivat de la pandèmia de la COVID-19. El 2020, per exemple, el festival va acollir el concert de la cantant i compositora catalana SĂlvia PĂ©rez Cruz a l'Auditori OdĂłn Alonso del Palau de l'Audiència.
El divendres 11 de setembre d'aquell any, a les 20.30 hores, SĂlvia PĂ©rez Cruz va presentar a Sòria un avenç del seu treball discogrĂ fic Farsa (gènere impossible), gravat entre 2019 i 2020 i el llançament del qual va haver de posposar-se a causa de la situaciĂł sanitĂ ria. La seva actuaciĂł, una de les veus mĂ©s intenses i personals de l'escena actual, va aportar una barreja d'emociĂł, d'experimentaciĂł sonora i de proximitat al pĂşblic.
Al 2019 Orquestra Simfònica de Castella i LleĂł (OSCyL), Dirigida per RubĂ©n Gimeno, va tornar a la seva cita habitual amb el festival per oferir el concert “De pel·lĂcula!”, un espectacle de mĂşsica de cinema per a totes les edats. S'hi jugava amb els elements “invisibles” de tota projecciĂł cinematogrĂ fica: la mĂşsica i les veus dels personatges, subratllant com la banda sonora i la interpretaciĂł vocal construeixen bona part de la narrativa emocional d'un film.
En el marc de la 28a ediciĂł, l'organitzaciĂł va haver d'adaptar-se a les restriccions derivades de les circumstĂ ncies sanitĂ ries “covidianes”. Es va anunciar en roda de premsa, amb la presència del alcalde de Sòria, Carlos MartĂnez, el viceconseller de Cultura de la Junta, RaĂşl Fernández Nebot, i el director del festival, JosĂ© Manuel Aceña, que es posarien a la venda nomĂ©s 160 localitats al Palau de l'Audiència, reflectint l'esforç per mantenir l'activitat cultural viva amb totes les garanties possibles.
En aquests anys es van incloure tambĂ© continguts audiovisuals especĂfics, com vĂdeos incrustats i materials en lĂnia que complementaven l?experiència presencial. Aquesta combinaciĂł de formats fĂsics i digitals ha anat assentant-se progressivament com una eina mĂ©s per ampliar l'abast del festival i mantenir l'enllaç amb el pĂşblic fins i tot en moments difĂcils.
La nova identitat grĂ fica del FOMS i l'homenatge a OdĂłn Alonso
A les edicions més recents s'ha fet un pas molt important en el pla visual amb la creació d'una nova identitat grà fica per a la 33a edició de la Tardor Musical Soriano (FOMS 2025). Un estudi de disseny s?ha encarregat de conceptualitzar i desenvolupar el cartell, la identitat i tots els materials grà fics associats, amb l?objectiu de reflectir l?essència actual del festival.
La proposta visual es basa en un llenguatge contemporani i minimalista, que combina sobrietat i dinamisme. El cartell i les seves aplicacions busquen transmetre la força de la direcció musical i l'emoció col·lectiva que sorgeix a cada concert, posant el focus en aquesta energia compartida entre escenari i pati de butaques.
Aquest nou disseny ret un emotiu homenatge al “infinit Odón Alonso”, qui aquest any hauria complert 100 anys. Com a precursor del festival, la seva figura s'integra simbòlicament a la nova imatge, reforçant la continuïtat entre la història del FOMS i la seva projecció de futur. És una manera de recordar que la memòria del mestre segueix present a cada edició.
El treball grĂ fic no es limita al cartell principal, sinĂł que abasta programes, suports digitals, senyalètica i altres materials que consoliden una lĂnia estètica clara i reconeixible. Aquest tipus de coherència visual ajuda a situar el festival al lloc que li correspon dins del panorama cultural, reforçant la seva marca pròpia davant d'altres esdeveniments similars.
Amb aquest projecte, els seus creadors destaquen tambĂ© el seu compromĂs amb la mĂşsica, la cultura i la projecciĂł de Sòria a nivell internacional a travĂ©s del disseny. La suma d'una programaciĂł musical d'alt nivell i una identitat visual sòlida contribueix a fer de la tardor musical Soriano un referent cada cop mĂ©s visible i atractiu per a pĂşblics molt diversos.
A través de tots aquests elements —grans orquestres, formacions de cambra prestigioses, joves talents, flamenc contemporani, cicles documentals, maratons participatives i una identitat grà fica renovada— la Tardor Musical Soriano s'ha convertit en un festival que reflecteix la riquesa i la pluralitat de la música actual, profundament arrelat a Sòria però amb la mirada posada al món.