Tota aquella persona interessada a aprendre quítxua haurà de conèixer les característiques de l'idioma, fins i tot en els detalls més mínims. Un dels factors clau és el abecedari quítxua, el qual presenta algunes variants en comparació amb l'espanyol. A continuació, explorarem les particularitats de l'abecedari quítxua, la seva història i els diferents dialectes de la llengua.
L'Abecedari Quechua
L'abecedari quítxua s'estableix amb base a l'alfabet llatí i consta de 17 lletres i tres dígrafs: Ch, LL, SH. A la dècada dels 80, es va eliminar l'ús de les vocals E i O, reduint el conjunt de vocals a les tres fonamentals: A, I i U. Aquestes vocals van acompanyades de variants en la seva pronunciació quan estan precedides per determinades consonants, com la Q, que canvia el so de la I i la U a una mica més proper a E i O, respectivament.
Pel que fa a l'ús de consonants, dins del grup de les oclusives, es troben la P, T, C, K i Q. Entre les fricatives s'utilitzen la S i la H. Les nasals inclouen la M, N i Ñ, mentre que les laterals són la L i LL. Pel que fa a semivocals, aquest darrer grup el conformen la W i la Y. A més, la vibrant única en el quítxua és la R.
És important destacar que no s'inclouen els fonemes B, D, G, F i RR al quítxua original; no obstant, poden aparèixer en préstecs del castellà.
| lletra | A | Ch | H | I | K | L | LL | M | N | Ñ | P | Q | R | S | SH | T | U | W | Y |
| Nom | A | Cha | Ha | I | Ka | La | Lla | Ma | Na | nya | Pa | Qa | Ra | Sa | Sha | Ta | U | Wa | Ya |
La Història del Quechua
El quítxua, també conegut com runa simi, va tenir el seu origen al nord del Perú. Durant l'expansió de l'imperi Inca, es va adoptar com una llengua comercial, estenent-se des de l'actual Colòmbia fins a més enllà de Xile. Abans de convertir-se en la llengua imperial, però, el quítxua comptava amb diverses variants locals, moltes de les quals encara persisteixen, cosa que generava certa confusió quant a la uniformitat de l'idioma.
Els inques utilitzaven el quítxua com a llengua d'administració i comerç, malgrat que també mantenien un idioma exclusiu per a usos religiosos. El quítxua es va difondre en gran part gràcies als mitimaes, famílies que eren reubicades en diferents zones conquerides per imposar l'idioma i la cultura inca.
Amb l'arribada dels espanyols, l'interès per aprendre el quítxua va sorgir entre els missioners catòlics per facilitar l'evangelització dels pobles locals. Tot i això, no va ser fins al segle XX que es va institucionalitzar l'ensenyament del quítxua amb la creació de l'Acadèmia de la Llengua Quechua a la dècada de 1970.
Dialectes de l'Quechua
El quítxua compta amb una gran diversitat de dialectes, distribuïts en diferents països i regions de Sud-amèrica, com Perú, Bolívia, Equador i Colòmbia. A continuació, esmentem alguns dels principals dialectes:
Quechua ayacuchano
També conegut com Ayacucho-Chanca, aquest dialecte és parlat per aproximadament un milió de persones. Posseeix una particularitat en el sistema fonètic, ja que no presenta consonants oclusives ni aspirades. Aquest dialecte ha mantingut formes antigues de l'idioma, com ara la paraula yaku (aigua).
Quechua d'Huaylas
Parlat al vessant occidental de la Serralada Negra, aquest dialecte presenta una gran variació fonètica. Una característica notable és la monoptongació de les síl·labes amb semi-consonants, com és el cas del grup aw que es transforma en [o:].
Quechua cuzqueño
El quítxua cuzqueño és un dels dialectes més moderns i, al seu torn, més prestigiosos, parlat a la regió de Cuzco. Curiosament, compta amb set pronoms i dos temps verbals. En aquest dialecte, el temps present es pot utilitzar per referir-se a accions del passat. Per exemple, el sufix -rqa sutilitza per marcar el passat.
Quechua ancashino
L'ancashino està compost per un conjunt de dialectes parlats a la zona nord-occidental d'Huánuco. L'estructura gramatical d'aquest dialecte fa servir afixos a l'arrel de paraules per generar nous significats.
Quechua Bolivià
El quítxua bolivià és parlat per més de dos milions de persones i forma part de la família Cuzco-Collao, encara que presenta diferències notables en l'ús de sufixos en comparació del quítxua cuzqueño.
Quechua puneño
El puneny és una branca dialectal del quítxua del sud, parlat per unes 735.000 persones al sud del Perú. Es caracteritza per les seves consonants plosives aspirades i glotalitzades.
L'Alfabet Quechua a Detall
L'alfabet quítxua oficial es basa en l'alfabet llatí i consta de 17 lletres i tres dígrafs (Ch, LL i SH). La reforma ortogràfica més coneguda va eliminar les vocals E y O, establint que el quítxua ha d'utilitzar únicament les vocals A, I y U. No obstant això, aquesta exclusió de vocals és més aplicada en alguns dialectes que en altres, cosa que ha portat a la coexistència de diferents grafies depenent de la regió i del dialecte predominant.
| lletra | A | Ch | H | I | K | L | LL | M | N | Ñ | P | Q | R | S | SH | T | U | W | Y |
| Nom | A | Cha | Ha | I | Ka | La | Lla | Ma | Na | nya | Pa | Qa | Ra | Sa | Sha | Ta | U | Wa | Ya |
En alguns dialectes, s'utilitzen sons addicionals com ts y z en paraules preses d'altres llengües a causa de la influència de l'espanyol durant la colonització. A més, algunes consonants oclusives i africades, com p', q', th y k', s'usen en certes variants dialectals, principalment en els dialectes del sud.
Un factor addicional que ha influït en la configuració de l'alfabet quítxua és la influència del aimara, una llengua germana parlada a les mateixes regions. Aquestes dues llengües han compartit certes característiques fonètiques, especialment a les zones que limiten amb Bolívia.
L'Institut Lingüístic d'Estiu i altres organismes han promogut l'ús d'un sistema d'escriptura unificat, especialment a Bolívia, l'Equador i el Perú, on es fan servir versions simplificades de l'alfabet llatí per estandarditzar l'escriptura del quítxua.
Expansió i Varietats del Quechua
El quítxua es va començar a expandir ràpidament amb l'arribada dels inques al poder. Abans de la civilització incaica, es parlava principalment als Andes centrals. Amb l'ascens dels inques, l'idioma es va estendre com a llengua administrativa juntament amb l'ús dels quipus, un sistema de cordes amb nusos utilitzat per portar comptes i registrar informació vital, encara que no s'ha provat que funcionés com a escriptura pròpiament dita.
Amb la caiguda de l'imperi inca, el quítxua va començar a perdre terreny davant de l'espanyol, encara que va continuar sent parlat de manera predominant a diverses zones rurals fins ben entrada l'època republicana. Avui, a països com el Perú, Bolívia i l'Equador, el quítxua ha estat objecte d'esforços de revitalització, incloent-hi l'oficialització de l'idioma i la creació de programes d'educació bilingüe.
El Quechua a l'Actualitat
Avui dia, el quítxua és parlat per aproximadament 8 milions de persones a Sud-amèrica. Encara que és més comú en àrees rurals, un 33% dels parlants de quítxua es concentren en zones urbanes. La llengua s'ha preservat gràcies als esforços de les comunitats indígenes, acadèmics i governs, que han buscat no només ensenyar, sinó també promoure l'ús del quítxua institucionalment.
El quítxua ha tingut presència en mitjans moderns, des de programes de televisió fins a literatura contemporània. Un exemple significatiu és la traducció d'obres com El Petit Príncep al quítxua, cosa que demostra l'interès per preservar l'idioma i adaptar-hi material cultural. També cal destacar l'aparició d'espais acadèmics i jurídics on el quítxua té lloc, com els jutjats interculturals al Perú, on s'atenen casos respectant l'ús de la llengua indígena.
A Bolívia i l'Equador, el quítxua és considerat un idioma oficial, i encara que al Perú el seu estatus és més matisat, hi ha una promoció activa de l'idioma en àrees com l'educació primària i secundària.
En aquest context globalitzat, el quítxua no només sobreviu, sinó que també s'adapta i s'evoluciona per a les noves generacions.