Segons l'últim informe sobre l'estat del desenvolupament de la banda ampla al món per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), el 67% de la població global té accés a Internet. Això representa un creixement significatiu respecte a anys anteriors, quan el 2012, només el 32,5% de la població mundial accedia a la web.
Els paĂŻsos mĂ©s connectats continuen sent aquells del nord d'Europa. Aquest privilegi s'assenta sobre un desenvolupament sòlid d'infraestructura tecnològica i polĂtiques pĂşbliques orientades a reduir la bretxa digital. PaĂŻsos com IslĂ ndia, Noruega, PaĂŻsos Baixos, Suècia, Luxemburg, Dinamarca i FinlĂ ndia es mantenen a la cĂşspide amb mĂ©s del 90% de la seva poblaciĂł connectada a la xarxa.
Altres països europeus com Alemanya (83%), el Regne Unit (82%) i França (80%) també destaquen al rà nquing mundial de connectivitat. A Àsia, Corea del Sud segueix brillant amb un 85% de la població connectada, mentre que Japó el segueix de prop amb un 80% dusuaris actius a la web.
Connectivitat a Amèrica Llatina
Pel que fa a Amèrica Llatina, Xile lidera la regió amb un 53,9% de la població amb accés a Internet, segons dades de la UIT. El segueixen Brasil (45%), Panamà (42.7%) i Costa Rica (42.1%). Tot i que el creixement és constant, la bretxa digital encara és una problemà tica latent a la regió, especialment en à rees rurals on l'accés a Internet és considerablement més baix.
Bretxa digital i desigualtats globals
L'accĂ©s a Internet no es distribueix de manera equitativa a tot el mĂłn. L'informe de la UIT destaca que Ă€frica segueix sent el continent amb la menor quantitat de persones connectades, amb una mitjana del 37% el 2023. Aquest retard mantĂ© la regiĂł lluny de les oportunitats que el mĂłn digital ofereix, des de l'educaciĂł en lĂnia fins al comerç electrònic i serveis bĂ sics de salut digital.
En països de baixos ingressos, els usuaris dInternet no només són menys, sinó que aquells que tenen accés a la xarxa, de mitjana, utilitzen menys dades i tenen connexions més lentes. En aquests països, els contractes de banda ampla fixa i mòbil tenen un cost molt més gran en comparació dels ingressos locals, perpetuant l'exclusió digital.
Les barreres d'infraestructura i la manca dinversió han estat factors clau en aquesta desigualtat. Alhora, tant en zones rurals com en comunitats vulnerables dels països desenvolupats, la bretxa digital també persisteix. A les à rees urbanes, el 81% dels residents utilitza Internet, mentre que a les zones rurals, aquest percentatge baixa al 50%, segons la UIT.
La banda ampla mòbil i l'auge del 5G
Per reduir aquestes disparitats, diverses nacions i organismes internacionals han emprès projectes per portar infraestructures d'alta velocitat, com la xarxa 5G, a més regions. El 5G s'està consolidant com una de les tecnologies més prometedores per solucionar la creixent demanda de dades i la velocitat de transmissió. Segons dades de la GSMA, s'espera que per al 2030 més del 56% de la població mundial estigui sota la cobertura 5G.
La Xina és una de les nacions pioneres en la implementació d'aquesta nova generació de xarxes, cosa que ha permès augmentar la cobertura i reduir les limitacions que presenten les tecnologies més antigues. Tot i això, el desafiament continua sent garantir que aquestes infraestructures també arribin a zones rurals i comunitats apartades, principalment en països en vies de desenvolupament.
La importĂ ncia de l'alfabetitzaciĂł digital
A més de les barreres tecnològiques, hi ha una barrera humana: la manca de coneixements per utilitzar Internet eficaçment. La UIT assenyala que l‟analfabetisme digital és una preocupació clau en països en desenvolupament. Programes de capacitació en competències digitals continuen sent essencials, no només per aprendre a utilitzar la tecnologia, sinó també per aprofitar-la al mà xim.
Al voltant del 47% dels paĂŻsos en vies de desenvolupament tenen polĂtiques per millorar les habilitats digitals de la poblaciĂł, però els resultats encara sĂłn lents. Els usuaris desconnectats tendeixen a ser persones grans, dones a comunitats rurals, persones amb discapacitats o persones de baixos recursos.
Com afecta la connectivitat el creixement econòmic?
La Connectivitat Universal Significativa s'ha convertit en un objectiu clau per a organismes com l'ONU i les institucions intergovernamentals. L'accés a Internet no només millora la qualitat de vida en proporcionar noves oportunitats educatives i laborals, sinó que també té un impacte directe al creixement econòmic d'una nació. En paraules de Doreen Bogdan-Martin, secretà ria general de la UIT, «Connectar tothom és una de les missions més importants per a un futur sostenible».
Estudis recents mostren que per cada 10% d'increment en la penetraciĂł de banda ampla, el Producte Intern Brut (PIB) d'un paĂs pot augmentar fins a un 1,5%, especialment en economies emergents que depenen cada cop mĂ©s del comerç digital i desenvolupament de les telecomunicacions.
En aquest sentit, les polĂtiques pĂşbliques que promoguin la inversiĂł tecnològica i la creaciĂł d‟infraestructures mĂ©s avançades sĂłn crucials per reduir la bretxa entre paĂŻsos i assegurar que mĂ©s persones es beneficiĂŻn de l‟economia digital. La pandèmia del COVID-19 ha demostrat fins a quin punt la connectivitat Ă©s vital per mantenir les economies actives, promovent el teletreball i leducaciĂł a distĂ ncia.
A mesura que avancem les properes dècades, la demanda de serveis d'Internet continuarà creixent, plantejant nous desafiaments per garantir que tots els habitants del planeta tinguin accés a la xarxa. Això inclou no només l'expansió de la infraestructura de banda ampla, sinó també el desenvolupament de noves tecnologies, com ara Wi-Fi 7 i li-fi, que prometen revolucionar la velocitat i accessibilitat de la connectivitat.
En definitiva, el progrés cap a una connectivitat global equitativa és un procés en marxa i encara que els avenços són evidents encara queda un llarg camà per recórrer perquè tots els habitants del planeta puguin gaudir dels beneficis d'un món connectat.